Quan celebrem efemèrides d'aquesta naturalesa potser haurÃem de fer primer un pensament, que generalment no ens ve a la ment: què celebrem? Potser el patriotisme i en moltes ocasions la ignorà ncia ens impedixen calibrar les dimensions dels fets històrics que commemorem, dels quals no som responsables en les seues causes, però sà beneficiats en les seues conseqüències.
El 12 d'octubre ja no és el dia de la raza, almenys per a la majoria del personal – perquè sembla que encara hi ha una minoria de descervellats consentits per l'autoritat que en tenen nostà lgia. Ara es diu de la Hispanidad, un terme potser més suau, però no per això més innocent; en definitiva el que implica és la conquista i colonització d'un continent, i a més no pot emmascarar les barbaritats que es van cometre en nom de Castella i la creu, incloent l'extermini de milers de pobles, cultures i llengües. Ja ho va denunciar durant el segle XVI el bisbe de Chiapas, cronista i dominic d'origen presumptament andalús, Fra Bartolomé de las Casas, en la seua Historia de las Indias.
Casualment, el conegut com Apòstol dels Indis, va acabar de redactar a València el 1542 la seua obra més coneguda, BrevÃsima relación de la destrucción de las Indias. El tÃtol del llibre d'aquest gran precursor en la lluita pels drets humans és prou eloqüent de la seua visió del que significa el dia de la Hispanidad. I si va passar un temps a la nostra terra, de ben segur que no li agradaria la situació en què es trobaven els moriscos, els musulmans valencians batejats a la força i hereus legÃtims dels pobladors del nostre territori des de temps immemorials. Els conquistadors i colonitzadors cristians, catalans i aragonesos arribats del nord, els van sotmetre des de la seua arribada amb Jaume I al segle XIII. Desposseïts de terres i vivendes van ser explotats pels senyors i apartats de la vida pública, humiliats per la intolerà ncia religiosa var ser marginats en la seua terra i finalment expulsats el 1609, quan encara superaven el 30% de la població.
Han passat segles i els valencians actuals celebrem el 9 d'Octubre i el dia de la Hispanidad. Nosaltres no som hereus dels valencians musulmans, sinó dels repobladors del nord que arribaren al Regne de València durant tota l'Edat Mitjana, i dels immigrants que al llarg dels segles, especialment durant el XX, han trobat al PaÃs Valencià la terra on forjar el seu futur. El 9 d'Octubre ens recorda la data de naixement del nostre poble, quan Espanya ni tan sols existia; el dia de Hispanidad, què ens recorda? Potser ens recorda que durant segles els ports valencians tenien prohibit comerciar amb Amèrica, o potser que porten segles intentant assimilar-nos a les lleis i costums de Castella. Ara som nosaltres l'objecte de l'Imperi, empobrits per decisions que es prenen a Madrid contra la nostra economia i contra la nostra identitat.
Potser això és el que haurÃem de celebrar el 9 d'Octubre, més que els nostres orÃgens, la voluntat de ser un poble digne, que es resistix a l'assimilació i a l'espoli econòmic, solidari i orgullós de la seua identitat.
