En esta època de xarxes socials, moltes persones opinen i transmeten informació. No sé si el que contaré ha passat en realitat o és una llegenda, però en estes últimes nits, segons m'han dit, la gent ha vist pels carrers de LlÃria a un home d'uns 50 anys, no molt alt, amb el monyo rullo i vestimenta informal. En l'obscuritat de la nit, anava corrent per LlÃria i portava al costat un "remolquet" no molt gran, dels que porten els obrers.
L'han vist a la zona de Mura, on va accedir a un solar al costat de la Rotonda. Del remolquet va agafar un edifici i el va plantar al solar, deixant un institut, dels que van els nostres joves a estudiar. Al moment va passar al solar del costat i va traure materials de construcció per a deixar l'inici d'un col·legi perquè els xiquets i xiquetes de LlÃria estudien en millors condicions.
Corrent pel carrer de Bétera va anar fins a l'edifici multiús i al costat va traure un edifici molt gran que s'havia de veure des de tots els punts de la ciutat. Serien els nous jutjats per recordar a tot el veïnat que cal actuar sempre bé amb els altres.
La nit passava i no quedava molt de temps abans que els veïns i veïnes de LlÃria s'alçaren i isqueren al carrer per a anar a treballar al nou polÃgon o a fer esport a les pistes del Canó o cap al volgut parc de Sant Vicent. Calia afanyar-se, per la qual cosa va córrer més de pressa pel carrer Sant Miquel, on va deixar jardineres i bancs per les famÃlies que porten els menuts als col·legis de LlÃria. Tant va córrer que va entrar al subsol on va deixar grans canonades que transporten l'aigua potable, després les va tapar, asfaltar i posar arbres i bancs. També al Barranquet, on feien molta falta.
Va trencar l'alba i este estrany personatge va anar-se'n de LlÃria pels camins del terme que també va arreglar al seu pas. Amb el seu remolc buit d'obres, però ple de millores per a la ciutat va desaparéixer amb l'avÃs que tornarà prompte perquè encara té més remolcs plens. El que és ben cert és que, quan va amanéixer, les obres, l'institut, el jutjat, els carrers arreglats estaven on este home desconegut els havia posat, i allà continuen perquè totes les persones de LlÃria les puguen gaudir.
Aixà comencen les llegendes, amb fets. I això sà que és cert.