Les cames de Laia. EPDAEsta setmana estic una miqueta marejada. Encenc la televisió i es parla de Catalunya. Està s en l'oficina i tots saben dels catalans i les catalanes. Però el pitjor és que quedes amb els amics i també apareix eixe bonic territori. Dissabte passat Pepe es va posar molt cabut. Estiguérem a AlgÃmia sopant. No vol més que la policia entre en la Generalitat i que empresonen a Torra. Crec que estem intoxicats pel tema i sobretot que ningú sap assumir el paper que li toca. A mi m'agraden els catalans però no puc oblidar que soc i vull ser espanyola. Aixà que porte un cacau mental prou gran. Potser se m'ajuntat amb la vinguda del fred. Jo ja m'he posat el meu abric. Em permet anar escoltada i alhora no gelar-me.
La veritat, com vos he dit, és que estem tots i totes massa alterats. Em contaven que a AlgÃmia l'oposició socialista es va enfadar l'altre dia amb l'alcalde. No sé si tenen raó però es veu que no acaben d'assumir que no guanyaren les eleccions. Mireu també el que van fer eixos xiquets bufats en el Port de Sagunt. No sols trencaren espills sinó que ho gravaren. I si fora poc ara condemnen definitivament al regidor Moreno per insults al regidor CrispÃn.
Per tots eixos motius, i molts més, intente eixir de casa. El cap de setmana estiguérem en la Fira de Tapes de Benifairó i, si no passa res, diumenge estarem en la fira de Benavites. Allà sempre trobes amigues que no veus normalment. Al meu xic també li agrada. És un bon motiu per a tornar a casa ben menjats i disfrutar els dos junts. Últimament no tenim massa temps per a pensar en nosaltres i em toca utilitzar més els meus invents. No està mal fer-ho a voltes. No obstant, espere que, quan tot es normalitze i ens casem, no perdem mai l'espurna que provoca el sexe.
Estos dies sentim per tot arreu com es parla de difunts. Franco canvia de cementeri. Espere que continue lluny de nosaltres. Les cendres de Camilo Sexto viatgen a Alcoi i els carrers i les botigues s'omplin de disfresses relacionades amb les à nimes. Tot això està molt bé però espere que entre tots i totes acabem rebutjant les disfresses que convertixen les dones en un objecte sexual. Després ens queixem que la violència de gènere no acaba però, si no acabem amb disfresses tan masclistes no farem res.
Per a mi les festes més importants del mes són la dels empresaris, les de les bandes i la dels premis del PDA. La veritat és que cada dia admire més a Cristina Plumed. Eixa xica cada vegada està més guapa. És una gran guerrera. He vist les fotos de la gala plena d'autoritats i me n'alegre. Diumenge és la gala de les bandes. Donen diversos premis i m'agrada que reconeguen a Anun, la periodista de Quart. També és una lluitadora. La setmana que ve és el dia gran del nostre periòdic. Confie, esta vegada sÃ, estar present. No sabeu com m'alegre que este projecte de Pere es consolide tant. El cap de setmana vull comprar-me un bon modelet per a l'ocasió.
Vos he de deixar. No he contat quasi res de la boda però tranquil·les que tot va bé. Tenim el restaurant i quasi hem tancat la reserva del viatge. Tots els dies ens toca fer alguna gestió. No tinc ni temps per a escriure poemes eròtics però no passa res. Em dutxe i m'abrigue. No vull fer tard al treball. Besets.
