EUROPA, UNA QÜESTIÓ COL·LECTIVA

La UE és el projecte polític més solidari, divers i imperfecte que ha construït la humanitat. A hores d'ara, seria molt difícil d'imaginar el que suposaria fer front al context de la pandèmia sense l'acció institucional i política a nivell europeu. Tal com va dir un dels pares d'Europa, Jean Monnet, "Nosaltres no coalitzem Estats, nosaltres unim persones". Amb aquesta frase, podríem començar a definir l'eix principal que ha centrat la resposta de les institucions europees en l'era covid. 

Sempre es fa referència a la UE des de la crítica a la seva falta de resposta i a la lentitud en les seves accions. Bé, cridin-me "eurooptimista", però la rapidesa i l'acció harmonitzada en la pitjor crisi de la UE des de la seva construcció, no té precedents. En els inicis del confinament, la Comissió Europea, va respondre flexibilitzant el marc temporal pressupostari perquè els Estats membres poguessin tenir capacitat en ajudes estatals. D'altra banda, la resposta d'inversió del coronavirus (CRII) amb 3.700€ milions procedents de la Política de Cohesió, que ha permès redirigir els fons no invertits durant el 2020 per a fer front a la pandèmia i garantir una xarxa de protecció al mercat laboral i reforçar el sistema sanitari. També, el mecanisme COVAX, que permet l'acció multilateral en la vacunació a nivell mundial i està garantint l'accés a la vacuna en igualtat de condicions a nivell internacional. Cal no oblidar l'instrument SURE, dotat d'un total de 100.000€ milions, el qual està sent clau per a mantenir l'ocupació i l'activitat econòmica de les empreses en tota la UE, permetent als Governs nacionals poder implementar els ERTES i instruments ICO com a xarxes de protecció de pimes, empreses i treballadors. 

Així, que davant el repte d'una pandèmia mundial, que ha aconseguit paralitzar el món sencer, la UE va respondre amb un pressupost de 1,8 bilions d'euros per als pròxims 7 anys; i és aquí on cal posar el focus. La política de cohesió és la major obra de solidaritat de la història de la UE, tal com compta "La crònica sobre la Política regional a Espanya". A més, representa un 15% del pressupost total de les institucions de la UE i al llarg dels anys ha aconseguit vertebrar les polítiques públiques de la UE. Normalment, quan parlem de la política de cohesió, sempre es repeteix el mantra que les administracions locals o empreses no estan preparades o no poden gestionar els procediments d'aquests fons. Per tant, partim d'una premissa negativa i que ens frustra en l'objectiu d'introduir-nos en una nova metodologia que ens ha de portar a consolidar una estructura i governança que aporti valor afegit a la gestió institucional. 

El meu punt de vista al que han de ser els següents passos en la planificació, coordinació, implementació i justificació del Pla de Recuperació i Resiliència, es diu "euromunicipalismo". Una metodologia que qualsevol Ajuntament o empresa ha de fer pròpia per a forma part de la xarxa de "partenariats" a nivell europeu, conèixer els procediments tècnics de la gestió dels fons i comprendre la necessitat de projecció de la marca ciutat o empresa en el context europeu. L'objectiu és clar, el 80% dels fons seran invertits en el territori i això no és un sprint, sinó una carrera de fons que ens permetrà, entre altres, fer front al repte digital, a l'acord verd, la cohesió territorial i social i a la igualtat de gènere. 

En els pròxims mesos comença la Conferència sobre el futur de la UE i per primera vegada la ciutadania i les administracions locals podran participar. En l'actualitat hi ha un projecte pilot que aspira a connectar amb tot el territori. Aquest es diu el "Building Europe with Local Entities" (BELE) i posa a l'administració local en l'eix principal de l'acció política de la UE. Així, que hem d'entendre la recuperació com una qüestió col·lectiva i no, sobre què hi ha del meu.