Felín Gómez. - EPDALa violència de gènere és un problema mundial de proporcions epidèmiques. No obstant això, tot i aquesta magnitud, no desperta en la societat una reacció proporcional al problema que açò suposa. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), més de 800 milions de dones pateixen cada any algun tipus de violència al nostre planeta, una xifra que lluny de disminuir, no només continua incrementant-se, sinó que a més, es cobra noves víctimes com ara, fills i filles de la maltractada, vexada o assassinada. Cosa que es coneix com a violència vicària.
La situació a Espanya també és alarmant: cada mes s'hi denuncia més de 1.000 agressions i abusos sexuals, i les violacions grupals no paren de créixer. Una realitat que ens avergonyeix com a societat i deixa clar que alguna cosa no estem fent bé, que la nostra lluita contra la violència masclista continua sent insuficient. Així ho manifesten els últims informes publicats pel Ministeri d'Igualtat, que diuen que una de cada dues dones, és a dir, la meitat de les dones espanyoles, han patit algun tipus de violència masclista en algun moment de sa vida i, moltes d'elles han acabat assassinades. És insuportable parlar de morts per violència masclista en ple segle XXI.
Davant d'aquestes situacions descrites, no podem quedar-nos callats, ni plegar els braços, ni mirar cap a un altre costat com si açò no anara amb nosaltres. Les institucions hem de continuar treballant amb més força per a erradicar aquesta xacra social, augmentant les mesures de prevenció i protecció, amb millor i més assistència i, atenció a les dones víctimes d'aquesta violència, oferint-los més possibilitats i mitjans perquè refacen la seua vida i es recuperen de la tortura a què han sigut sotmeses. Cal continuar fomentant campanyes de sensibilització i apostant per una educació en igualtat, entre moltes altres accions.
La responsabilitat d'aconseguir una societat més justa, menys violenta i més igualitària és nostra. Per això, hem d'educar les nostres filles i fills en aquest canvi de mentalitat pel qual combatem, i denunciar els casos de violència que vegem al nostre voltant, animar i ajudar les dones que hagen patit algun tipus de violència a fer-ho, i condemnar conductes masclistes o micromasclistes i, promoure així, l'empoderament femení.
Des de l'Ajuntament de Canet, treballarem sense descans fins que no n'hi haja ni una més, i fins que la violència contra la dona quede erradicada, amb campanyes de prevenció i sensibilització per a potenciar la condemna social i aïllar els agressors. Posem a l'abast de les víctimes i la seua família tots els mitjans necessaris per a eixir del cercle viciós en què es troben; impulsem programes que atenguen les distintes maneres de violència de gènere, la diversitat i les circumstàncies específiques de les dones. I fem i farem l'impossible perquè açò acabe.
