Recorde ,ja fa uns quants anys, unes persones vam decidir engegar un nou camí en la política i fundar un partit amb unes característiques diferents a la resta, amb el pensament posat solament en el poble, amb una manera de funcionar i d'organitzar-se també diferent, plural, diversa i on tothom tingués dret a la paraula, a ser escoltada i al respecte més escrupolós a allò exposat encara no tindre un carnet d'afiliació .
Recorde el Congrés fundacional d'Iniciativa del Poble Valencià on al remat IdPV va aparéixer en el món de la política com una eina perquè la gent poguera viure molt millor. Allò nascut no era quelcom per «carregar-se» a ninguna persona ni a cap altre projecte polític, ans al contrari, els principis que van fer possible el naixement d'Iniciativa eren crear un espai roig-verd-violeta-rosa-blanc... on la gent es trobara a gust i seguira lluitant des d'una òptica no socialdemòcrata, hereva de les grans lluites obreres, per un País Valencià digne i sobretot i per damunt de tot per la gent més desfavorida d'aquesta terra.
Recorde les primeres persones que vam apostar per IdPV -els noms dels i les quals no vaig a escriure perquè som de sobra conegudes- i també recorde gent que tenia com vergonya d'acostar-se al nostre partit i d'altres, algunes militants de forces polítiques res a veure amb allò que pensàvem construir, que ja anaven remugant l'apropament amb intencions que el temps ha demostrat amb la intenció d'obtindre des d'assessories a passar després a llistes electorals per aconseguir càrrecs institucionals.
També recorde que van haver dues vegades on es va intentar dissoldre Iniciativa i fer-la desaparéixer de la lluita política i social. Afortunadament no van poder fer res. Altres, en aconseguir allò que pretenien van seguir pels camins que anaven marcant-se i anaren pujant en càrrecs tant interns com institucionals. Fins ara.
Segons la premsa, algunes persones a les que tampoc anomenaré perquè és públic el seu fet, abandonen Iniciativa amb uns raonaments que, des de la distància particular, queden molt més que mediocres. Persones que van callar quan a Mónica Oltra, fundadora i coportaveu d'IdPV se la va maltractar en tots els aspectes i va acabar dimitint del càrrec de Vicepresidenta i de Consellera fruit d'una cacera política i personal infam, sense precedents i que davant les proves que han anat descobrint-se i demostrant va fer una gestió impecable i no han obert la boca, però sí han estat capaços i capaces per a dir que se'n van del partit «megaliderat per Mónica» sense el qual mai hagueren sigut res. Com deia, no han obert el bec ni han fet d'aquest fet «primeres planes» dels periòdics que tant de mal van fer i han fet. Sembla ser que ja tenen allò que buscaven fent-se còmplices d'altres que tenien clar allò que pretenien.
La evidència, pels fets esdevinguts, demostra que la única intenció va ser la de tindre «sillons», cosa que van obtindre, però quan la pèrdua de càrrecs amb poder va posar en evidència l'enveja i la hipocresia més rància han pensat que ja no aprofita la ferramenta que deuria emprar-se per a fer feliç a la gent. No puc més que sentir vergonya, encara que tampoc em vinga com a sorpresa aquest esdeveniment, era quelcom que més prompte que tard havia de succeir. Potser si alguna o quasi tota aquesta gent s'haguessen quedat en el partit d'on van eixir les coses anirien molt més millor. Per al poble, dic.
Iniciativa des de que va ser visible va tindre la mala sort de portar gent que, sense cap escrúpol que es va dedicar a fer reunions privades, en la foscor, per anar treballant un camí que no era altre que carregar-se a altres partits i que allò que llavors mai havia tingut capacitat de governar enlloc a no ser en algun ajuntament, es convertira en la tercera força política del País. I ho dic amb la cara ben alta perquè alguna cosa conec d'aquells temps on encara no militaven aquelles que avui se'n van. Com m'ha dit un molt bon amic «quan un vaixell s'enfonsa, comencen a veure's les rates fugir » i no vull dir amb açò que IdPV s'enfonse però les rates han sortit corrent cap allà on era la seua casa natural.
Estic més que convençut que Iniciativa no pot ser un partit «a l'ús», no pot convertir-se en quelcom que només aprofite per a presentar-se a unes eleccions i res més. Això ho sabíem ben bé aquella gent que com jo veníem del Partit Comunista, . No podem cometre, de nou, errades que haurien de fer-nos aprendre i com que pense que el meu partit és hereu entre altres d'aquell Partit -el Partit, en majúscules- que va donar el millor de la seua gent per aconseguir la Democràcia que avui gaudim, no podem deixar «als peus dels cavalls» a qui creu que és possible i necessari un canvi radical de la societat i que cal qüestionar i combatre un sistema, com el què ens toca viure, per arribar a la construcció d'un nou model on les persones siguen el centre de tot.
Iniciativa del Poble Valencià va apostar per una Coalició de partits per formar allò que tothom coneix com a Compromís. I va aportar a més tot allò més valuós, a part del contingut ideològic, a persones que mereixen el respecte, l'estima, l'orgull més gran.
Iniciativa del Poble Valencià certament és el partit de Mónica Oltra, també d'Isaura Navarro, de Carles Mulet, de Carles Esteve, de Miquel Real.... i de tantíssima gent que seria impossible escriure per no allargassar massa l'escrit. Iniciativa no és qualsevol partit que aprofite com a «trampolí» per anar pujant en graus i en escons en l'escala de la política valenciana. Iniciativa no és ni deu ser mai un partit de gent que sols pensa en el seu silló i en el sou a cobrar. Iniciativa té molt més que sentit, és imprescindible, perquè com sempre he dit i mai em cansaré de repetir «sense Iniciativa no hi ha compromís». Així de clar, així de fort.
Ara, personatges indignes d'estar on són en un intent de representar al Poble Valencià, es pensen que han guanyat no sé quina partida. És sorprenent quan no vergonyant llegir en una xarxa social que una persona que va tindre un alt càrrec en el Govern del Botànic, «felicite» a qui s'ha donat de baixa del partit que va fer possible que ostentaren càrrecs d'importància com si l'esdeveniment fos un acte honorable.
Poc a poc s'ha anat escenificant tot, un pla que durant anys s'havia anat meditant. Un darrer exemple ha sigut el veure com a Carles Mulet, el senador que deuria seguir ocupant l'escó allà, ha sigut apartat per posar a una altra persona. Per cert, tinc que afegir, que si el Senat es coneix en aquest País és per la feina feta per Carles al que moltíssima gent li estarem sempre agraïdes. Com ho estarem amb la Mónica Oltra per tot el treball en el camp dels serveis socials i les persones discapacitades o amb dependència com ho estem de la gent que va a seguir treballant en les diferents institucions per millorar a la seua pobra gent.
El Temps i la Història posa, al remat, a cadascuna en el seu lloc. Iniciativa del Poble Valencià pot dir ben alt que ha aportat persones que han canviat amb el seu treball infatigable la vida de molta gent, i això no té preu. Iniciativa pot presumir de ser un partit molt gran, malgrat ser un partit menut però sense el qual no s'haguessen produït tots els canvis que ara gaudim i que es posen en perill perquè és de nou la dreta recolzada amb el feixisme qui controla els òrgans de decisió.
Iniciativa del Poble Valencià sempre estarà oberta, com a formació política d'obediència valenciana, a qualsevol persona que vulga treballar per una societat millor i també estarà oberta a donar les gràcies a qui se'n vulga anar, això sí, sempre que la fidelitat que es va tindre amb elles es corresponga amb els comiats posant a disposició del partit allò que del partit va nàixer.
En tot cas, jo em quede en i amb Iniciativa del Poble Valencià, malgrat tot i més que a alguna gent els faça riure o fàstic.
