Han
passat les primeres eleccions de l'any. Ha sigut un dia important. No sols hem
pogut votar sinó eixir a la muntanya. Jo, després de fer-ho (en el doble sentit
perquè al meu xic li va abellir un matinal i a mi també), me'n vaig anar a Sant
Esperit amb els amics. Hi havia massa gent. Va ser impossible prendre el sol
com a mi m'agrada. Sort que, el dia de Sant Vicent, estiguérem prop d'una
urbanització per acabar que hi ha per Segart, de camà al GarbÃ. AllÃ, les
amigues i jo, trobà rem el nostre raconet per a mostrar els pits al sol. Feia
una miqueta d'aire però s'estava bé.
Es
nota que la gent es va quedar en Setmana Santa amb ganes d'eixir, La pluja va
aconseguir que no isquérem d'excursió. Estiguérem amb els amics d'Albalat. Férem
una torrada un dia i una "fideuà " l'altre. La veritat és que el monotema va ser
la polÃtica. Tots estaven contra VOX. Entre les nostres amistats hi ha
seguidors de CompromÃs, el PSOE i els de PP. La veritat és que ens respectem i
aguantem les bromes que uns fan als altres. Entre nosaltres tenim una candidata
del PP d'un poble de Gandia. Ella crec que ni coneix la població, però el
partit li ha dit que la necessita per a fer llista. Es veu que els populars estan
obssessionats per fer llistes. Ho
hem passat bé fent-li bromes i nomenant-la
alcaldessa.
La
Setmana Santa de Sagunt no l'he viscuda massa ni la del Cabanyal tampoc. No
tenia ganes de banyar-me. A més, van suspendre quasi tots els actes. Però no em
vaig perdre el Via Crucis del Calvari. Sort que l'oratge va respectar. Trobà a
gent coneguda. Feia temps que no havia vist a Josefa. Pareix que li va millor i
ha trobat treball. S'ha desfet de l'ex. Va estar amenaçant-la diversos mesos.
Ell al principi era bona persona. Feia classes d'anglés en els instituts. Però
va caure en la droga i es va perdre. Després tot va anar de mal en pitjor. Feia
un mes s'havia suïcidat. Com vos deia, no solc faltar a eixe acte. M'encisa
escoltar com canta el cor a la muntanya. M'agradaria, això sÃ, que a voltes la
gent fora més respectuosa perquè parla molt i es meneja massa d'un lloc a un
altre.
El
30 d'abril va ser dur el fet de tornar al treball. Alguns companys s'havien
demanat el dia. El cap tampoc va vindre aixà que el dia va ser tranquil. De nit,
quedà rem a sopar amb Nuria i Jose. Feia temps que ho intentà vem però no hi
havia manera. Van anar a un restaurant de València situat en la zona de
Russafa, Crec que per allà viu Pere, el nostre director. És una zona bonica
però no sé si podria viure per allà perquè estic molt feta a caminar per
Sagunt. Com no, parlà rem d'eleccions. Ells comentaven que s'havia notat la
baixada de vots de CompromÃs a Sagunt i que els socialistes havien arrasat. Jo
els deia que no sabem que pot passar en les pròximes. Ells comentaven que es
mereixen perdre pel tema de Lafarge. Els afecta molt. Tornà rem prompte a casa i
encara tinguérem temps de disfrutar en el llit.
Hui,
mentrimentres vos escric, se celebra el Dia de Treball. No crec que vaja a cap
manifestació però m'alegre que es facen. Abans d'acabar de contar-vos el que
pense d'esta primera part electoral, vull enviar un bes a Teresa de CompromÃs
que no ha eixit, i una felicitació a Alfredo Castelló i a Maestre, la xica
d'Esquerra Unida. Vos deixe que m'he de planxar la meua camiseta estreta. Vaig
a la muntanya a caminar. Besets.