Judicialitzen la fossa 128 del cementeri de Paterna després de l'aparició d'almenys 10 cossos amb signes de violencia

El jutjat de Primera Instància i Instrucció número 2 de Paterna ha obert diligències per l'aparició d'almenys 10 cossos amb signes de violència en la fossa 128 del Cementeri Municipal de Paterna. Les obres d'excavació i exhumació, finançades per la Diputació de València i a càrrec de l'equip d'ArqueoAntro, esperen trobar entorn de 130 afusellats durant la repressió franquista.

La diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, el director arqueològic, Miguel Mezquida, el director antropòleg, Javier Iglesias i Daniel Galán Valero, en representació dels familiars de víctimes del franquisme de la Fossa Comuna 128, han comparegut en els jutjats després de confirmar l'aparició d'almenys 10 cossos, dels quals, dos d'ells presenten fractures compatibles amb trets de projectil en el crani. "Les restes òssies mostren evidències clares de mort per violència. Com en anteriors ocasions, ens hem personat en el jutjat Nombre 2 de Paterna per a denunciar aquestes morts, perquè el nostre objectiu és que les exhumacions siguen judicials i que per fi puguem donar-li justícia a les víctimes del franquisme", ha manifestat la diputada.

Els treballs van començar el passat 2 de maig. Després de delimitar el contorn de la fossa comuna, l'equip d'experts ha excavat les parets cobertes de calç per a extraure els ossos humans. Així, els arqueòlegs han localitzat almenys deu cossos, però s'esperen localitzar entorn de 130 víctimes assassinades procedents de localitats de la província de València i d'altres territoris de l'estat, com Murcia, Granada, Jaén, Toledo, Ciudad Real i Guipúscoa.

Per la seua banda, el president de l'Associació de Víctimes, Daniel Galán ha declarat que esperen que aquest procés servisca "per a dignificar la memòria dels nostres familiars. Cerquem veritat, justícia i reparació", ha sentenciat.

Així mateix, segons han detallat en l'acta judicial, els compareixents consideren que els cossos localitzats "presenten evidències de crims de lesa humanitat i consideren que són imprescriptibles".