Paco García-epdaEl 28 d'abril la ciutadania valenciana va dir clares dues coses: que la dreta, en qualsevol de les seues versions no te cabuda en un govern valencià; i que la pluralitat del Botànic és la millor garantia per a que les transformacions socials, econòmiques i laborals efectuades en esta última legislatura han de ser imparables.
És cert que l'atreviment partidista dels socialistes en avançar les eleccions junt a les Generals han tret també dos realitats a la llum, que l'egoisme partidari ha posat en risc una continuïtat del Botànic, ja que l'escenari on es jugaven les eleccions tal i com va dir la Vice Presidenta Mónica Oltra, no era el País Valencià, sinó la seu i cort centralista madrilenya del Congrés dels Diputats, silenciant i invisibilitzant el problema valencià de l'infrafinançament, el deute històric i la manca d'inversions territorialitzades.
I per un altra, que el fet diferencial de Compromís i el seu potencial polític han estat consolidats sense cap dubte en una les pitjors condicions electorals. Fet que apuntala a uns millors resultats en l'àmbit local, on la Coalició té la seua vertadera força i capacitat de mobilització ciutadana.
Així, ben bé podem dir que els objectius estan assolits: que el Govern de l'Estat no anara a parar a les mans les i que la Comunitat comptara amb un govern divers que continuara la transformacions engegades entre 2015-2019.
Estem en un nou marc polític on el paradigma ja no són les decisions que s'han de prendre de cara a les pròximes eleccions, sinó que cal pensar en propostes i iniciatives que van afectar a les pròximes generacions. El curtplacisme d'algunes forces polítiques, que sols pensen en el tacticisme partidista per arramblar uns pocs escons més, han estat a punt de posar en perill la continuïtat d'un projecte social i econòmic com el del Botànic que, per primera volta en democràcia som una Comunitat exemplar a la resta de l'Estat i fins i tot d'Europa.
Compromís ha esdevingut clau en este procés de transformació sociològica d'un País Valencià que estava encisat per bombolles urbanístiques, propagandístiques i de grans fastos i saraus, que lo únic que varen comportar fou un deute desorbitat, la precarietat laboral i el desmantellament del teixit productiu valencià.
Tenim una nova etapa per a que el canvi no pare, per a finalitzar projectes que esdevindran xicotetes revolucions per facilitar la vida a milers de valencianes i valencians.
Si la legislatura que ha finalitzat ha sigut la de la emergència social, econòmica i de regeneració democràtica, la que en breu donarà inici, ha de ser la de la transformació i la vertebració d'un territori valencià ple d'oportunitats, d'ampliació de drets socials i llibertats, així com la que trenque amb l'escletxa salarial i la desigualtat laboral.
