Hi ha nits en les que una ciutat es mira a sà mateixa en orgull, i en eixe reflex descobrix, no solament la seua història, sino també el seu destÃ. Eixa nit, sense dubte, serà la del 30 d'octubre, quan el Teatre Principal de Valéncia es vista en les seues millors gales per a acollir la CXXXVII edició dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, organisats, com cada any des de 1879, per Lo Rat Penat.
Permeten-me, com a president d'esta societat centenà ria, convidar al poble valencià a participar en esta cita essencial en la paraula, la bellea i la valenciania.
Els Jocs Florals no són, únicament, un certamen lliterari: són l'expressió més noble de l'esperit valencià , la continuïtat d'una flama que va encendre Constantà Llombart fa casi sigle i mig, i que hui seguix viva en la mateixa purea.
En esta edició, nos honra contar com a mantenedor en el General de Divisió Marcos Llago Navarro, valencià de naiximent i actual director de l'Institut d'Història i Cultura Militar. La seua figura representa l'unió entre la disciplina del deure i la devoció per la cultura, dos virtuts que sempre han guiat als grans servidors de la nostra terra.
La Regina del certamen, Na Maria Garcia Vallcanera, dona valenta i en un compromÃs ferm en la nostra terra, encarnarà en elegà ncia l'ideal de la triple divisa que presidix els nostres jocs: Fe, Pà tria i Amor.
Durant més d'un sigle, els Jocs Florals de Valéncia han segut la veu viva d'una tradició que no envellix. Entre versos i melodies -enguany a cà rrec de la Banda Simfònica Municipal de Valéncia-, s'entrellacen l'emoció, l'història i la fidelitat a una llengua valenciana, la morta-viva, que no mor mai.
Cada poeta que participa, cada espectador que aplaudix, renova el compromÃs d'un poble en la seua identitat i en la seua defensa.
Perque la cultura, amics, no és un adorn del temps, sino la seua resistència. En una era que tendix a uniformar-ho tot, els Jocs Florals són un acte de rebelia lluminosa, una afirmació de que seguim sent els que fórem, i que volem seguir cultivant, parlant i vivint en dignitat en el nostre idioma propi, el valencià .
Per això, convoque a tots els valencians i valencianes, a tots els amants de les glòries valencianes, a omplir el Teatre Principal en la seua presència i el seu esperit.
Que cada aplaudiment siga un gest de gratitut als qui nos varen precedir, i cada vers, una promesa de futur.
Els Jocs Florals són l'espill a on Valéncia es contempla i es reconeix: culta, viva, fidel a sà mateixa. En ells, la poesia es convertix en pà tria i la llengua, en pont entre generacions. Que ningú falte ad esta gran cita en l'identitat valenciana.
