Paco Picazo Pérez-EPDALa pandèmia, provocada pel covid-19 ens ha posat de manifest la forma en què diversos estaments socials han afrontat aquest greu problema.
Vull fixar-me en dos:
1° Els sanitaris;
Metges/esses, infermers/eres, personal sanitari, han donat d'ells tot el que se'ls podria demanar, jornades inacabables, falta de material de protecció adequat (recordeu les bosses de brossa) condicions de treball inadequades posant la seua vida en perill, 100.654 infectats i a juny ja hi havia 61 morts.
La societat mai podrem ni pagar, ni agrair suficient el que han fet.
El meu reconeixement, agraïment i admiració.
2° Els polÃtics;
Davant 2. 941.990 infectats i 61.386 morts (xifres oficials) la resposta dels nostres polÃtics: Els partits barallant-se entre ells. Incapaços de fer un front comú i lluitar tots junts buscant solucions.
Els governs central i autonòmics, cada u lluitant pel seu costat.
Mesures contradictores i difÃcils d´entendre, que arriben tard o s´anul·len abans d´hora. Recordeu l´estiu (2ª onada de covid-19 per salvar la temporada) nadal (3ª onada per salvar el nadal).
Com es pot fer que ni els sanitaris, ni els empresaris, ni el comerç ni els obrers estiguen d´acord? Tant costa als governants (polÃtics) escoltar a sanitaris i economistes? I en lloc de d´enfrontar salut i economia, posar mesures que compaginen amb dues?
Crec que cap de les entitats em estat a l´altura.
Els ajuntaments menuts, encara que s´ens ha deixat de banda, ningú ha comptat amb nosaltres per a lluitar contra la pandèmia; però tampoc hem estat capaços d´unir-nos i buscar actuacions conjuntes.
Crec que a la nostra societat el que fa falta és que els joves es posen "el mono de fer faena" i ens agranen a tots els polÃtics. Serà l´única forma de fer un paÃs més habitable.
