La identitat d'allò proper

Estemd'enhorabona. Un nou mitjà de comunicació local arriba als nostres pobles i ciutats i això sempre és una notícia per a celebrar. Perquè amplia els marcs de debat, perquè suposa una eina de vertebració i perquè ofereix mecanismes per a ampliar el reconeixement de la identitat pròpia, la nostra, la d'Alberic pel que a mi i als meus veïns i veïnes correspon. "El Periódico de Aquí" ha realitzat, des de la seua aparició ja fa uns mesos, una important aposta per la informació de proximitat. Ens trobem en un moment de replegament identitari en el qual necessitem reconéixer (tornar a conéixer) què som. A Alberic, afortunadament, sempre hem pogut gaudir de mil i una raons per a sentir-nos orgullosos del nostre municipi. Perquè comptem amb una història centenària, perquè són múltiples les cites que ens amalgamen i ens permeten reflexionar sobre què ha passat per estos carrers, fa dècades i fa segles. I perquè en l'actualitat continuem edificant records a base d'esdeveniments. Serà el material d'unió del futur, dels nostres fills i néts.

Vivim un moment clau en les nostres vides i per això hem de pensar una mica (bastant) en la llarga distància. El sistema econòmic que vivim ens ha traslladat la idea que tot és hui, elcarpediem, la immediatesa. Però només amb la mirada en el llarg camí podrem insuflar la distància necessària per a saber si el que estem fent i si el nostre comportament, tant individual com col·lectiu, és el correcte, l'idoni per a les pròximes generacions. Hem tingut una circumstància de luxe (dramàtica) per a demostrar el nostre compromís amb la societat. Majoritàriament els comportaments, contra la Covid-19, han sigut exemplars. Però també existeixen altres reptes que han de continuar afrontant-se, perquè el món no es deté. El canvi climàtic ens aguaita i estos dies ha pres el nom deFilomena. Circumstàncies meteorològiques extremes que visualitzen que estem destrossant el nostre món i que no hi ha volta arrere. Per això, implicació i ciutadania cívica. Perquè no podem deixar com a herència als nostres fills un món inhabitable. Sempre em va encantar aquell lema de "pensa globalment, actua localment".