Ens he acostumat a comptar amb un sistema de serveis públics que ens faciliten la vida, que ens curen, que ens ensenyen, que ens acompanyen i ens atenen, que ens assessoren, que ens ajuden a fer trà mits, que ens agranen els carrers, que ens donen seguretat, que apaguen els focs i salven vides; ens hem acostumat a rebre tants serveis bà sics que no som conscients de la importà ncia de defendre'ls i reforçar-los com cal.
Pensem per un moment que tots eixos serveis depengueren de l'estatus social o de la capacitat econòmica dels ciutadans… en què ens trobarÃem? De què dependria la nostra salut? De poder vendre una propietat com els passava als nostres avis?, de qué dependria poder estudiar? Qui ens atendria en la nostra dependència?
Els serveis públics signifiquen igualtat d'oportunitats i la capacitat de poder tindre una vida digna, són un pilar bà sic per a la cohesió social i la millor manera de fer protagonistes de les polÃtiques públiques als ciutadans, però els serveis públics no ens cauen del cel ni són gratuïts, són el fruit de drets aconseguits, el fruit d'un sistema en el qual tots hem d'aportar segons les nostres possibilitats, un sistema que cal apuntalar per a continuar gaudint-lo, un sistema que cal finançar entre tots i per a tots. Per això hem de deixar d'escoltar eixos cants de sirena que ens diuen que amb menys impostos tindrem millors serveis o que regatejant l'iva o les taxes eixem guanyant. No, tindre uns bons serveis depén de tots i totes i del nostre compromÃs amb el futur que junts hem de construir.
El nostre futur ha de ser públic i sobre tot sostenible i per això cal reclamar un finançament just, estable i adequat, qüestió bà sica que ha de marcar, tant sà com no, l'agenda i el debat polÃtic. El nostre futur ha de ser públic i cosa de tots.