S'apropa període electoral. El pròxim 28 de maig tenim cita amb les urnes i això vol dir: campanya electoral. Veiem com la gent esbufega a l'escoltar-ho; "quina mandra!" pensaràs al llegir-me… Aquesta reacció completament habitual i generalitzada, malauradament, és més que un mal símptoma democràtic. Si el sistema que hem escollit per governar-nos és el que fa esbufegar la majoria social no anem bé. Ciutadania que no se sent interpel·lada, que fuig de discursos elaborats i que pensa que totes volem enganyar-li.
Segons l'últim Eurobaròmetre, publicat aquest passat mes de març, 9 de cada 10 persones desconfien dels partits polítics a escala estatal. Una xifra superior a l'europea que baixa fins al 75% de desconfiança. L'escenari resulta desolador si tenim en compte que actualment la forma que, com a societat civilitzada i democràtica, tenim per organitzar-nos i decidir sobre com funciona el nostre sistema és a través de partits polítics o agrupacions d'electors.
Com hem arribat fins ací? Com hem arribat al fet que raonaments que haurien de ser importants per a totes, que afecten la nostra vida de forma directa ens semblen tan llunyans i queden reduïts a un tweet? Corrupció i anys de supèrbia política, i de massa persones que han ocupat la política treballant poc, escoltant menys i fent gala de discursos carregats d'odi i crispació potser tenen alguna cosa a vore. Siga com siga, en aquests despatxos dels que res volem saber es decideix tot el que ens passa a fora. Així que hem d'exigir que les persones que es dediquen a fer política ho facen per vocació. Vocació de servei. Que res té a vore amb què no puga ser una professió. És necessari que ens hi dediquem, que baixem al carrer i, oblidant-nos d'escenaris, escoltem i reflexionem per l'interés general. A la vegada és clau que siguem capaços d'apartar a qui fa tot el contrari pensant en si mateix.
Per això és tan important que gent com tu i com jo, del barri, del associacionisme… ens deixem de tweets breus i cridaners i ocupem les places i els carrers. Que parlem i ens escoltem. Que debatem i acordem. Perquè la política és això. Posar-se d'acord pel bé de totes. No ens enganyem! És - o hauria de ser- servei públic per preocupar-nos i ocupar-nos en les coses importants. Les que passen a casa, a prop teu. A prop nostre. Les coses del dia a dia que ens trauen un somriure amable i sincer. I en això estem. Perquè som molt de tú. Som molt d'ací, t'esperem a ca Compromís.
