Als dos darrers articles que vam publicar a El Periódico de Aquà La Ribera ens ocuparem dels escriptors i dels artistes riberencs, particularment dels pintors, que en els últims anys i amb les seues obres i treballs ocupen llocs destacats en el panorama literari i artÃstic valencià .
En esta ocasió, donarem compte, atés que sempre s'ha dit i que, a més a més és cert, que la nostra és terra de músics, d'instrumentistes, de directors de banda i d'orquestra, de cantants, etc., que han fet de la música art i el seumodus vivendi, i que destacarem a destacar per ser riberencs.
Quan parlem de música a tots ens ve a la ment un músic que sobreïx: el mestre José Serrano Simeón (Sueca, 1873-Madrid, 1941), autor de nombrosos pasdobles, de sarsueles, de marxes, etc. És conegut, sobretot,per ser l'autor d'El falleroi del'Himne de l'Exposició Regional Valencianacelebrada l'any 1909, amb lletra de Maximilià Thous, i que va ser proclamat Himne Regional Valencià l'any 1925 i de la Comunitat Valenciana l'any 1984. També cal destacar Leopoldo Magenti Chelvi (Alberic, 1896-València, 1969), extraordinari pianista i compositor, deixeble de Turina, catedrà tic del Conservatori Superior de Música de València i autor, entre altres, d'El ruiseñor de la huerta. I juntament amb ells hi ha un conjunt de prestigiosos músics que han ajudat a elevar el nivell cultural dels nostres pobles i a fer que el nom de les nostres bandes i agrupacions musicals sonen per tot arreu.
Deixarem de banda la polèmica que es va suscitar no fa massaquan erròniament, el Reial decret, el 229/2021 de 30 de març, afirmava que "el origen de las bandas de música valencianas se debe a un movimiento mimético al de las agrupaciones corales catalanas (Clavé)".
Tal com han demostrat a través dels seus estudis i treballs diversos historiadors i estudiosos especialistes en el tema la major part de les antigues bandes musicals de les viles i ciutats valencianes tenen el seu origen en les capelles de música, en les bandes militars napoleòniques i en les carlines, si no en les bandes de les milÃcies nacionals.
Com assenyala el prestigiós músic, compositor, investigador i crÃtic, el catedrà tic Salvador Seguà Pérez a laHistoria de la Música de la Comunidad Valenciana, editada l'any 1992 pel diariLevante-EMV, "las primeras fundaciones de bandas de música en pueblos valencianos se producen a finales del siglo XVIII". L'esmentat autor cita, entre altres, les agrupacions Circulo Musical Primitiva Albaidense d'Albaida i la Unió Musical Santa CecÃlia d'Énguera. Assenyala, a més a més, que amb l'entrada del segle XIX s'incrementà el nombre d'associacions musicals, principalment en localitats d'Alacant i València.
Quan va nà ixer Anselm Clavé (1824) el moviment bandÃstic valencià ja feia anys que havia començat.A les nostres terres existien almenys una dotzena d'entitats musicals. I quan Clavé va fundar la seua primera coral ("La Fraternidad") en l'any 1850, a les provÃncies valencianes ja existien ni més ni menys que 31 societats.
A la XV Assemblea d'Història de la Ribera que tingué lloc l'any 2012 a Benimodo diversos estudiosos van tractar de la música a les terres de la Ribera del Xúquer. A eixes exitoses jornades es van donar a conéixer diferents aspectes entorn de la música religiosa, el folklore, les corals, les bandes de música, compositors, instruments i instrumentistes. Les diverses expressions musicals tingueren cabuda en eixa trobada, des dels joglars i trobadors de l'època medieval, passant per les capelles musicals, els orgues i els organistes, els intèrprets, els directors, les bandes, les orquestres, els cors, els orfeons, els grups de balls populars, la música tradicional valenciana, el cant col·lectiu, les rondalles, l'ensenyament musical, les escoles d'educands, la música moderna, els conjunts i grups musicals més recents, etc.
Tot eixe material es va arreplegar en un interessant volum, lesActes, que va coordinar el nostre estimat amic Rafael López Andrada, cronista de la localitat. Aix, s'hi condensaren, en un llibre de més de quatre-centes pà gines on s'inclouen treballs que fan referència a localitats com Albalat de la Ribera, Alzira, Antella, Benimodo, Carcaixent, Carlet, Castelló, Corbera, Guadassuar, Llombai, Sollana, Sueca, etc.
Cal esmentar, finalment, com a reconeixement a la seua labor els músics i cantants riberencs més prestigiosos i actuals. Em referisc, entre altres, a l'albalatenc Josep Eduard Ferrús,als alberiquers Leopoldo Magenti Chelvi (+), Juan Bautista Meseguer i Hilario Segovia; als alcudians Oscar Briz i Dani Miquel; als algemesinencs Bernardo Adam Ferrero, Carmen Botella, Xavier Richart, Juan Giménez i Amparo Pous; a l'alginetà Remigi Palmero; als alzirenys Josep Grau, Josep Escandell, Juan A. Fernández, Juan José Revueltas, Arnau Bataller, Joan Amèric, Maria Luisa Parrilla, Bernardo Pérez, Carlos Cortina, Bernat RÃos, Ramon Lorente, Javier Quilis i Miguel Simó; als almussafenys Carles Magraner, Vicent Alós i Gerson Padilla; als antellans Emili Mateu, J. Vicente Micó i Salvador Vidal; al benifaioner Enric Gosp; a les benimodines Marita Primo i LucÃa Pérez; als carcaixentins Nieves Perpiñá, Enrique Pérez Piquer i Francisco Cogollos; al carletà Jordi Nogués; al castellonenc Eduardo Cifre; als cullerans Rafael Talens Pelló (+), Enrique Palomares, Alfredo RuÃz i Enrique Sapiña; al corberà Enric Banyuls (+); als guadassuarencs Joan B. Boïls i José Rosell; al montroià Luis Sanjaime Meseguer; al montserrater Juan LuÃs Cerveró; al llombaà Rafael Sanz; al poblatà Hilari GarcÃa; als realers David Almerich i Belén Roig; i als suecans Vicent Ros, Voro GarcÃa, Paco Carbonell i Ramon Ahulló.
La majoria d'ells s'han vinculat a les agrupacions musicals, a les bandes, dels seus pobles, si no al cors de les seues parròquies, etc.
I és que les bandes són vivers de músics que cal mimar i protegir.
Per molts anys!
Aureliano J. Lairón Pla
Cronista Oficial d'Alzira
