El Ple de l'Ajuntament ha aprovat este matà de manera definitiva el Pressupost Municipal General de la Corporació per a l'any que ve, 2018, després de la seua aprovació provisional el passat mes de novembre i després del preceptiu perÃode d'exposició pública. Es tracta del Pressupost "més alt de la història", amb 811'3 milions d'euros, que suposen un increment de 24'6 milions d'euros (un 3'1% més en termes percentuals) respecte a l'any passat; i el major percentatge del qual, un 77'6% (629'5 milions d'euros) es destina a benestar social i servicis a la ciutadania.
El text pressupostari ha sigut abonat per l'Equip de Govern, mentre que els grups d'oposició han votat en contra. En les seues lÃnies fonamentals, el Pressupost destina l'increment previst a les partides destinades a prestacions socials bà siques (un 10%, fins als 127 milions d'euros); neteja (2 milions més, fins als 66'3 milions d'euros; seguretat i la mobilitat (7 milions més, fins als 190'5 milions d'euros); promoció dels sectors econòmics (increment del 19'5%: 14'5 milions); participació i innovació (augment del 32% fins als 29 milions); i cultura i esport (un 16% més -10 milions d'euros- fins a arribar als 75'5 milions). En total, 220 actuacions en tots els barris, que ascendixen a 70'6 milions d'euros per al 2018, a banda de les inversions plurianuals. Tant l'alcalde, Joan Ribó, com el regidor d'Hisenda, Ramón Vilar, han defés les lÃnies generals del projecte pressupostari aprovat per a l'any pròxim.
Al contrari, els portaveus de Ciutadans i PP han criticat les previsions del Govern Local. El portaveu de Ciutadans, Fernando Giner, ha acusat l'Equip de Govern de "no tindre projecte" i "presentar un còpia i apega de l'any passat que estanca a la ciutat", mentre que el portaveu del PP, Eusebio Monzó, ha qualificat la proposta d'"oportunitat perduda" i de "no generar il·lusió a la ciutadania". Ambdós han lamentat que les seues respectives aportacions no hagen sigut arreplegades, i han desglossat les seues propostes: en el cas de Ciutadans, es dirigixen al foment de les polÃtiques d'educació i famÃlia, d'emprenedoria i comerç, i de superació de les carències urbanes. El Grup Popular ha quantificat les seues en 30 milions per a accions de suport a la infà ncia, a la maternitat, Xec Escolar i beques università ries, ajudes a l'ocupació i millora de la neteja, aixà com actuacions en jardins, patrimoni, reurbanització de l'Eixample i Dependències del Cabanyal.
El regidor d'Hisenda, Ramón Vilar, ha respost als plantejaments de l'Oposició qualificant-los de "demagògia". Segons l'edil, totes eixes peticions d'altes del capÃtol de Gastos i baixada d'impostos "sense quantificar ni especificar com es justifiquen suposen desquadrar el Pressupost"… "I què volen vostés?", s'ha preguntat "que el ministre Montoro ens ho intercepte?" Vilar ha demanat seriositat a l'Oposició a l'hora de realitzar propostes i no plantejar una espècie de "carta als reis mags amb peticions molt variades".
L'EXECUCIÓ DE LES INVERSIONS
En este context, PP i Ciutadans han criticat també el percentatge d'execució de les inversions del pressupost actual, i han acusat al Govern Municipal de "dedicar-se a fer anuncis d'accions, però el nivell d'execució continua sent molt baix". A este respecte, l'alcalde Ribó ha recordat que són les restriccions que imposa el Ministeri d'Hisenda (regla de gasto) les que retarden determinades execucions pressupostà ries: els romanents de 2016 no es van poder utilitzar fins al passat setembre, per exemple; o els fons EDUSI fins a juny. Ribó, a més, ha comparat les xifres d'execució pressupostà ria dels últims anys: 59 milions en 2012, 35 milions en 2013 i 53 milions en 2014", enfront dels 69 milions fins al passat 19 de desembre d'este 2017.
Tant l'alcalde com el regidor d'Hisenda han subratllat el sanejament dels comptes municipals que, a pesar de mantindre una congelació d'impostos (excepte l'IBI per a immobles d'alt nivell cadastral i determinats usos), preveu un increment dels ingressos, "derivat de la bona gestió i de l'eficà cia contra el frau fiscal, que ha acabat amb la microamnistia fiscal per a determinades persones o entitats dels últims anys", en paraules de Vilar. Ribó ha comparat la situació de València, que se situa a la cua de les ciutats de més de 500.000 habitants en pressupostos per 'capita' i ingressos directes per 'capita', "una situació heretada que estem millorant", ha indicat; però que presenta al mateix temps "un dels millors, si no el millor, rendiment de tot Espanya en eficà cia d'ingressos: paga tot el que té obligació legal de pagar, IAE, ICIO … I també un de les millors dades en termini de pagament a proveïdors".
"Nosaltres no volem il·lusionar a la ciutadania amb obres faraòniques –ha conclòs l'alcalde- sinó amb solucions als problemes de la gent, amb més dotacions en els barris, amb suport a l'emprenedoria i pimes, i amb una ciutat més sostenible".
