Carles Arques.-EPDA
En diferents mitjans i tertúlies on molts experts parlen del moment "hamiltoniano" per explicar el gir en polÃtica econòmica i fiscal que ha donat la Unió Europea. Aquest fenomen econòmic va sorgir en el context fundacional dels Estats Units on "Hamilton" va ser l'artÃfex de la unió fiscal que va ser acompanyada de la unió polÃtica. Els eurofederalistes estem convençuts que el punt d'inflexió que comporta la crisi del coronavirus és el principi d'una "Europa hamiltoniana". El debat entorn al deute compartit sempre ha estat una batalla molt conflictiva dins del nucli de la UE. Cal recordar, aquella famosa frase de Merkel en la crisi del 2008 quan es referia als "eurobonos" (emissió de deute compartit); "No ho veuré mentre visca". En l'actualitat el deute compartit és una realitat i la setmana passada es va confirmar aquest punt d'inflexió a la UE on es va aprovar la decisió de recursos propis per a anar als mercats a finançar el deute a cà rrec del pla de recuperació "NextGenerationEU".
En un context sense precedents i amb una crisi provocada per la COVID-19 de carà cter multifacètic, les comparacions amb anteriors perÃodes de recessió, inclosa la crisi financera de 2008, tenen limitacions significatives. La situació generada per la pandèmia està demostrant ser única en el seu impacte sobre el mercat i l'economia, tant en el costat de l'oferta com en el de la demanda, i la seva incidència en tots els sectors i regions del món estan sent profunds. A més, els esforços per contenir la conjuntura negativa induïda per la COVID-19 simplement semblen donar lloc a una forta disminució de l'activitat econòmica. L'impacte de la crisi COVID-19 també és molt heterogeni, amb una forta dimensió territorial que té importants implicacions polÃtiques, posant de manifest la dificultat per a gestionar les seves conseqüències econòmiques i socials.
L'impacte regional i local de la crisi està sent molt asimètric dins dels 27 Estats membres. Algunes regions, particularment les més vulnerables, com les zones urbanes desfavorides han resultat més afectades que unes altres. Unes certes poblacions vulnerables també s'han vist més afectades. En termes econòmics, l'impacte de la crisi difereix entre les regions, almenys en les seves etapes inicials. Els factors diferenciadors inclouen l'exposició d'una regió a sectors comercials, la seva exposició a cadenes de valor globals i la seva especialització com el turisme. Els governs subnacionals (regions i municipis) són responsables dels aspectes crÃtics de les mesures de contenció, l'atenció mèdica, els serveis socials, el desenvolupament econòmic i la inversió pública que els posa en la primera lÃnia de la gestió de crisi. Pel fet que tals responsabilitats es comparteixen entre els nivells de govern, l'esforç coordinat és crÃtic.
El projecte de recuperació que ha posat en marxa la Unió Europea, ha estat batejat com "Next Generation EU". És veritat, que a partir d'ara comença el temps de la "Europa Hamiltoniana" com vaticinen la majoria d'economistes i experts. És important destacar, que aquest paquet econòmic per a la recuperació és un dels projectes pressupostaris més ambiciosos i solidaris de la història de la UE amb un total de 1,8 bilions. L'objectiu principal del "Next Generation EU" és reforçar les estructures econòmiques i fer-les més fortes a través del mecanisme de resiliència. Les inversions en reformes per a la transició ecològica i digital es faran a través d'aquest instrument, que es realitzarà a curt termini per a impulsar les economies nacionals.
A més, cal destacar altres dues decisions que reafirmen la resposta europea a la crisi del Covid en el "moment hamiltoniano". Per primera vegada en la història, es crea la fiscalia europea per a combatre el frau fiscal i els delictes organitzats, la qual tindrà un paper clau en la justificació dels projectes europeus. D'altra banda, la presentació de l'informe econòmic de la UE la setmana passada on anuncia que la flexibilitat del sostre de despesa es manté durant tot el 2022 i permetrà a les administracions seguir amb les polÃtiques de redistribució i ocupació.
La necessitat d'un braç fiscal per a la UE i el percentatge de transferències i crèdits, és clau. No és la repetició del Pla Juncker el que necessita Europa per a sortir d'aquesta crisi. La mobilització de recursos va lligada al pacte verd europeu i vinculada a la transformació digital de la nostra economia. La crisi del 2008 no es va afrontar de la manera correcta, es van prendre decisions equivocades, imperant la falta d'acció immediata i una lluita econòmica i intel·lectual nord-sud sobre el deute compartit. Avui, és una realitat i podem creure que l'Europa de l'harmonització fiscal comença caminar.
