L'Om Imprebís: ''Posem un mirall davant de l'espectador''

Ja fa uns dies que el grup de teatre Imprebís va concloure el seu exitós espectacle al teatre Talia de València i han sigut unes setmanes de rialles i aplaudiments continus.

Vàrem quedar al teatre amb Santiago Sánchez, Carles Montoliu, Carles Castillo i Víctor Lucas.

-On naix el plantejar-se la improvisació com a espectacle?

-Santiago: Naix a Canadà a finals dels anys 70. Robert Gravel fa la proposta de que justament la improvisació siga un espectacle i a Paris Michel López entra en contacte amb ell i munta l'espectacle: dos actors, un músic, i comença a tenir un gran èxit ací a València a partir de l'any 1992-93.

-Vosaltres a més d'improvisar també feu obres "serioses": Improvisar és útil entre obra i obra a nivell actoral?

-Carles: Sí, improvisar és enriquir-se actoralment, relacionar-se, colocar-se a l'espai, i també és una ferramenta per al muntatge dels textos.

-Alguna volta s 'haveu quedat en blanc?

-Carles Castillo: A voltes ens hem quedat com en "Standby", i pendent dels altres companys, i com és un treball en equip, esperes a la resta, i ja està.

-Apliqueu alguna tècnica actoral o d'estil teatral quan improviseu?

-Santiago: Sí, però s'han difuminat els límits, i a voltes estem fent un homenatge a determinats estils: teatre de l'absurd, òpera, comèdia...

-Us plantegeu canviar el format? (més participació d'un tercer, o del públic)

-Santiago: Sí, a voltes el fem més narratiu, o en el meu cas, també tinc més participació sent el director i ens agrada incloure música i dansa.

-Quin és el plantejament de l'espectacle?

-Santiago: És obert, un plantejament simple. L'espectacle és com un ésser viu: dia que no creix, dia que decau.

-Víctor, tu aportes els referents musicals, com ho fas?

-Procure no pensar, deixar-se dur per intuició, pel títol, per la rima. Intente despertar la creativitat al màxim.

-Té un vessant la improvisació de crítica social?

-Carles Montoliu: Evidentment, no ens podem deslligar de la realitat., i efectivament posem un mirall davant l'espectador. A voltes reinterpretem les propostes del públic, i inclús una frase banal ens pot conduir a un element poètic. Digam que el públic té la llibertat de posar el que vulga, i nosaltes el que volem.

-I ja per finalitzar, digueu-me els vostres pròxims projectes:

-Tenim pendent una gira per Latinoamèrica, el més pròxim serà anar a la Laboral de Gijón.

I així ens acomiadem del grup, desitjant que continuen amb els èxits, perquè tenim Imprebís per a rato, afortunadament. I recordeu..." el públic no sap el que veurà ...però ells tampoc!".