L'oportunitat digital valenciana del .val

Durant els últims mesos he estat replegant informació respecte a la possibilitat d'obtindre una nova extensió de domini .val. 

Per què ho he fet?

En primer lloc per calendari. Després de vora 10 anys sense finestra d'oportunitat convocada per ICANN (l'entitat que porta el tema a nivell de tot el planeta) la possibilitat d'aspirar a tindre un domini

podria estar a prop.

La segona 

raó és de marqueting

. Tinc un amic al qual admire per la seua capacitat en marqueting digital. Parlant amb ell li vaig proposar posar un títol en valencià a una activitat. Em va mirar estranyat perquè València no té marca. No podíem plantejar un "naming" que no té una marca darrere. Em va posar un exemple: si tu dius la paraula "Barcelona" tot el món tindrà una mirada moderna i positiva. Amb tot el món m'estic referint a un comercial xinés, un directiu australià i un creatiu canadenc. Igual no saben situar Barcelona en el mapa però alguna cosa li ve al cap. Els valencians no tenim ni marca ni reputació digital, és a dir, no existim. No tenim visibilitat. Simplement som nowhere. Som un no lloc.

La tercera raó és

econòmica i egocèntrica

. Sóc usuari de més de 40 dominis i trobe problemes per a trobar un domini que identifique clarament el que significa la pàgina web que estic fent. De vegades use el .cat o el .org com a preferència però sense convicció perquè cap dels dos és completament identificatiu del que estic representant en eixe espai web. A més, les paraules principals i les més atractives estan totes ocupades. Per tant, em veig obligat a fer un esforç imaginatiu i desviatori de la idea principal per a trobar un domini adequat.

Actualitzar el sistema operatiu. Desinstal·laWindows XP del teu cap.

En el poc de temps que porte parlant del tema he notat ja un obstacle fonamental:

actualitzar el pensament

. Molta gent no ha renovat els seus coneixements digitals sobre dominis i marques des de 2012 (l'anterior període) o fins i tot des de 2005 que va ser la lluita del domini .cat amb reminiscències (habituals) al País Valencià. Els dos frames són erronis.

La lluita del domini .cat va obrir el camí dels dominis culturals amb tres lletres (els de dos lletres són -simplificant- per als estats). No va ser fàcil però va passar. La qüestió és que es va convertir en un debat (com quasi amb el tema català) polític i d'afirmació identitària (un domini és moltes coses més). La seua lluita (com sempre) obri moltes portes (per exemple el domini .eus .gal) però la situació actual és molt diferent.

La situació de 2012 va ser una mica diferent perquè ja es van poder obrir els nous noms comercials. ICANN va obrir la mà al nou fenomen de la Internet comercial. S'acabava el període "utópic" de la Internet de la informació i democratització del coneixement i arribava el desembarcament massiu de les empreses i les potencialitats econòmiques de la globalització digital. Qualsevol empresa (no qualsevol evidentment) pot tindre una extensió de domini si paga bé.

Actualment ens trobem

en un escenari completament diferent

a tots els anteiors amb dominis de dos lletres (dels estats bàsicament i de les institucions), dominis de tres lletres (de comunitats culturals, lingüístiques però en tot cas digitals) i una gran varietat de dominis de tot tipus amb moltes lletres i paraules completes.

A tall d'exemple ara podem trobar el domini .barcelona .madrid .london .berlin com també el domini .xyz o .click però també el .sex o el .museum. En conclusió: l'oferta de dominis abasta més d'un centenar (em quede curt) de cognoms digitals per a la teua pàgina.

I això Carles... per a què ho volem?

Un domini és la teua adreça. El carrer d'Internet on vius. Sovint es diu que Internet no té fronteres. No és cert. En té una frontera molt clara, entendre la llengua. Es pot solucionar a nivell escrit amb el traductor de google però Internet ja és molt més oral que no al 2005 o al 2012.

El

domini és part de la marca

. De fet és una part molt important de la marca. Siga la marca de país, la marca de regió o la marca de regne o la marca de comunitat (digital) valenciana. Gastem molts diners en denominacions d'origen sense adonar-nos que una extensió de domini és la denominació d'origen digital. És la única manera d'agrupar una qualitat concreta, un know-how, una manera de fer les coses, en termes digitals.

El domini ha decaigut

. És cert, Internet ha passat de ser una ciutat diàfana (una acampada d'informació) a un centre comercial. Moltes de les coses que se solucionaven amb un web ara s'arreglen amb presència dins dels compartiments d'Internet (bàsicament les xarxes socials). Però això seria conduir mirant el retrovisor. La veritat és que davant tenim un escenari de digitalització accelerada de l'economia amb incentius europeus inclosos. I és previsible pensar que un instrument com una extensió de domini puga resultar útil tenint en compte que no és tan car com altres instruments de creació de marca.

Per tant, volem o necessitem una extensió de domini per raons fonamentalment de construcció de marca valenciana, per raons de marqueting digital. I amb això passem a la següent part.

És un altre rotllo polític?

Tot el que rodeja a Catalunya i el seu procés d'empoderament com a poble acaba per ser polititzat des de la meseta i des del sud (sí, nosaltres som eixos). Això va passar segureament de manera externa amb el .cat

molt a pesar dels esforços de la candidatura per deixar clar que era un acte de naturalitat i normalitat

. La polititizació venia per la part que el domini .cat

volia obrir un nou camí

: els dominis de tres lletres per a comunitats culturals sense estat. A més, va ser una mica posterior al tema de les matrícules europees i el framing mental va fer un totum revolutum. La qüestió és que aquella iniciativa va acabar per tindre algun tipus de contingut polític.

Després van vindre .gal i .eus amb

molta menys càrrega política mediàtica i social

pel camí obert per .cat però amb més oposició política de l'administració central. Siga com siga, els valencians no ens va esguitar ni arribar la lluita del .gal i .eus que ara funcionen amb normalitat.

L'actualitat hauria de ser completament apolititzada

. Estem parlant d'un instrument de marqueting digital (després en parlarem de la construcció de marca). És evident que té també avantatges en la construcció d'una autoestima col·lectiva però la traducció d'eixa autoestima o empoderament no és nacional, regional o sobiranista: simplement és digital i per tant plural, neutra i integradora.

Un domini .val pot ajudar a incentivar el valencià a Internet (i jo celebraré eixe fet) però no és la seua funció principal. La seua funció principal és ajudar als sectors econòmics valencians a accedir a la digitalització amb una miqueta de marca. Encara que siga molt atenuada. Encara que siga només tindre la possibilitat de construir-la. Una oportunitat que amb els dominis .es .info o .cat no tenim.

Però Carles.. no sigues ingenu... tot és polític

Molt bé. Anem al "lio pues".

El sector pancatalanista pot vore en el domini .val una fragmentació d'esforços. La vertitat és que eixe sector de població és prou favorable a construir conspiracions però en termes digitals no tenen raó. En termes de marqueting digital hi ha un segment de població que podria trobar-se a gust amb el domini .val i no es troba a gust amb el domini .cat. I ho sé perquè jo forme part d'eixe sector de població. Per diverses circumstàncies (entre elles el preu) gaste dominis .cat sense problema però sense convicció. Tinc la sensació que si algú entra a la pàgina pensarà que visc a Ulldecona i per a mi és important ser visiblement valencià (és herència de món pare que porta tot el dia un jersei que diu que va nàixer a Xàtiva). Per a mi és important que el món sàpia en quin racó del món pense, escric i faig les coses. No és el millor racó del món ni el pitjor. És només el meu. Com diu JF Mira és el trosset del món del qual em faig càrrec.

La por a la fragmentació és una inèrcia gramatical podríem dir. El dogmatisme ortogràfic valencià-català és una mostra d'inseguretat de les llengües minoritzades. Això ho entenc per al segle XX. Ara ja no. La única possibilitat de supervivència del valencià-català és ser una llegua veloç, no una llengua gran o unida. Això no significa escriure a la figa mandanga. Significa desconcentració i autonomia lingüïstica al servei de la innovació. Autonomia per autonomia, per a fer destrellats tampoc no val la pena. Amic catalanista estricte: una nova extensió de domini és una opció més. Com escoltar diversos grups de música. No has de triar. De fet, és possible tècnicament regalar els domini .cat a qui compre el .val i al revés (Reciprocitat Ara!) Em pot agradar la música clàssica i el heavy metal. No és incompatible. No hi ha fal·làcia de selecció. El cost total dels dos dominis seria de 15 €. La discussió i el debat en sí mateixa no val eixos diners.

I ara anem a l'altre costat (els valencians inventàrem la polarització):

el món blaver

. El món del blaverisme "benintencionat" (no violent ni agressiu) no sé quina dimensió té perquè no en sóc especialista però no hauria de tindre cap problema en un domini .val. Obrir un

particularisme digital

de marca pròpia no determina ni la llengua ni l'ortografia. Posat el marxa el domini cadascú faria amb la seua web lo que considerarà oportú. Fins i tot, usar-lo en castellà amb normalitat i naturalitat ja que constitutivament tenim dues llengües pròpies i oficials. Usar el .val en castellà seria (per a mi) un acte de normalitat.

Una extensió de domini no determina res. És només un full en blanc. Una marca per escriure. I la necessitem per a existir. Existirem com una comunitat menuda i humil. Però existiríem.

I això del domini que dius per a què servix? A qui li pot ser útil?

El llistat d'empreses, institucions i persones a les que el domini .val seria útil és infinit. Per tant, només vaig a fer una enumeració de

primera intuïció

de marca.

• La

  Diputació de València

  usa la marca dival. És la diputació d'una marca que es diu València en una província que es diu València. No sé que més puc dir.

• Ajuntament de València

  . El cas de l'Ajuntament és especial perquè usa l'acrònim VLC però seria un acte de generositat per la seua part impulsar el domini .val per a que puga ser útil per a més gent.

• València CF.

  En algun moment este club (el meu per cert) que és la major organització social (igual la segona després de les bandes de música) valenciana haurà d'entendre que té un rol que va més enllà de l'esport.

• La Conselleria d'Educació

  a dia de hui en la seua pàgina usa

  laxarxa.val

  sense existir el domini .val. Per tant, algun interès tindria en el seu ús.

• Universitat de València

  . Probablement la primera cosa que es va globalitzar (molt abans que les transferències de diners) va ser el coneixement digital. El naixement d'Internet és una horitzontalizació del saber universitari. Per tant, podríem entendre que les universitats vulgueren tindre una denominació d'origen del seu coneixement que ara no tenen.

• Acadèmia Valenciana de la Llengua

  hauria de pensar (a priori) que un domini .val podria aprofundir en la seua capacitat d'autonomia normativa, innovació i promoció de la llengua.

• Les empreses

  . Ho he deixat per al final però és la part més important. Qualsevol empresa hauria d'estar interessada en l'aparició de l'extensió de domini .val per qüestions de marqueting digital que ara enumeraré.

Què guanya una empresa amb una extensió de domini?

És inviable tindre una empresa amb certa ambició exportadora i/o digital sense tindre web. El web és

l'espai de generació de confiança

. És la teua cara i els teus ulls a Internet. La circulació econòmica està basada en la confiança i la seguretat. En un procés de digitalització accelerada la confiança i la seguretat són encara més importants. Per posar un exemple, anem a la conquesta de l'Oest (un procés accelerat d'asentament en espais desconeguts) i sense sheriff el risc de tindre problemes és molt gran.

Per a

crear confiança hi ha diversos recursos

. Un d'eixos recursos és la ubicació geogràfica. A través del web hauries de poder saber on estàs comprant. De vegades això et donarà igual perquè el producte costa 15 € (jo mateixa he sigut estafat per eixa quantitat) però de vegades t'importarà saber on està i si pots anar en cotxe a parlar amb algú si hi ha cap problema.

Si el web és determinant per a generar confiança (i ha d'estar en diverses llengües) el nom del web és fonamental. No és igual el genèric .com (el més conegut) que el .es o un domini .friki. No genera la mateixa imatge. No aporta la mateixa informació.

Per tant, en un entorn de

digitalització accelerada amb bretxa digital i exclusió digital

(això vol que hi ha un fum de gent que no té ni idea de seguretat i comerç electrònic) el nom del teu web ha de ser indicatiu de confiança i seguretat. Un domini .val ho seria.

El domini .val és un indicatiu de proximitat per als valencians i no per als rusos. Sembla una evidència i ho és però caldria subratallar-ho. Saber on està una empresa implica conèixer el seu context regulatori i això genera seguretat però també genera consum conscient, responsable i de proximitat. És tot un win-win.

M'has convençut Carles... com ho fem?

No és gens fàcil perquè ICANN per a donar una extensió de tres lletres .val demana que la comunitat digital afectada siga cohesionada, plural i propositiva. I en això els valencians no anem bé. Però, un moment!!! perquè és possible que esta fórmula puguera ser precisament una nova manifestació del 77 on va acudir tot el món amb expectatives diferents.

Efectivament el .val usa el gentilici valencià que és problablement l'única marca d'adhesió que suposa un denominador comú valencià. I també la marca amb més tradició onomàstica de totes. Hi ha alacantins i castellonecs que no se senten integrats però recordem que només és una opció. Les altres extensions de dominis també estan ahí.

L'extensió de domini .val és un punt de connexió entre el passat (analògic) i el futur (digital), entre la comprensió identitària A i la B. Bàsicament perquè són tres lletres amb un ús: identificar el teu carrer digital. No condiciona res més. És un tots a una veu de llibre.

Però

superar la polarització clàssica no seria suficient

. Conformar una candidatura a nova extensió de domini va més enllà de no barallar-nos com sempre i no explicar les nostres misèries en Sillicon Valley (no està allí però era graciós i exemplificatiu). Conformar una candidatura significa pluralitat, heterogeneïtat, convergència, integració, proposició, flow, cooperació gojosa, somriure col·lectiu, abraç d'esforços. Una entitat planetària mai no escoltarà una comunitat conflictualitzada i plena de complexos.

Per això és tan important l'oportunitat de .val perquè és només un domini i també és més que un domini. És un espai de "valencians en peu alcem-se". Un espai de trobada "tots a una veu". Una manera de que la senyera digital (que no té colors) "flamege a l'aire".

Disculpeu el final folklòric però faria dibuixos animats (i els faré) si això servirà per a posar llum a una cosa que veig tan clara.

Acabem.

És molt dificil. Fan falta diners i complicitats que ara no existeixen. Però si tan sols el debat sobre un .val puguera servir per a que els valencians tinguérem una mínima sensibilitat estratègica per a la pròxima dècada ja seria útil. La inèrcia no és una bona estrategia. Lingüisticament el valencià va a perdre parlants si no espabila digitalment i comercialment la indústria, el mercat, el hub o la comunitat digital valenciana necessita accelerar. Necessitem una mínima interacció, un pegament humà, una coreografia. Digueu-li un pensament. Perquè la digitalització ens caurà damunt i no tindrem ni nom digital. Serem