I als teus peus sultana tots jardins estenen, un tapiç de murta i de
roses fines... Aixà és el nostre himne de l'alegria, un himne que huÃ
resona amb més força que mai. Els cors bateguen desbocats, les llà grimes
brollen recordant eixe trasllat de la geperudeta que enguany per motius
obvis no es pot realitzar, mirem cap amunt perque ens tire una maneta,
que done un poc de seny a eixos que no entenen que amb la seua
inconsciència estan deixant una gran emprenta... El sofriment. Mare
meua, mare santa que tot açò acabe quan abans.
Tot és
diferent, no sabem com reinventar-nos.El que no canvia és eixe goig,
eixa festivitat de les Amparos, Amparigües, Amparitos, Desamparats, el
sant de ma mare, el de ma güela, el de la meua mare simatera, el de la
meua amiga, el meu propi, i el de tantes i tants que sabem què és la fe.
Eixa parauleta de dues lletres que ens dona la força per a alçar-nos
quan en algun moment caiem, per a ajudar a qui no pot moures, a qui es
pregunta perquè?
La fe, no és una cosa abstracta,
la fe implica el seguiment d'un conjunt de principis, de normes de
comportament social i individual en definitiva, una determinada actitud
vital. Aquesta parauleta ve del llatà fides' que significa: lleialtat,
fidelitat, dues lletres amb un significat molt gran.
Amb
elles hem de seguir cap avant, sen se perdre de vista l'horitzó, o, com
diem en el meu poble... Sen se por ni vergonya, amb el cap ben alt,
tenint la seguretat de que un món millor existeix, i si eixos
inconscients ens deixen està al nostre abast.
Que
tocarem la glòria, però tots junts, com dia un gran amic meu, el mestre
Serrano un Suecà de soca i arrel... Tots a una veu, Vixca la mare de
Deu! Mare de tots els VALENCIANS!
CategorÃas de la noticia
Quizá te interese
Amparo Sellés
