Marta Tur.-EPDAAra fa un any que ens arribava una pandèmia que ningú coneixia el seu abast i les seues conseqüències. Dies primers de temor, tristesa, tancament i incertesa. I mentre el món s'aturava i el miràvem a través d'un balcó, en teníem persones que seguien mantenint viva la flama de l'esperança, viva i activa perquè determinades qüestions bàsiques i necessàries per a la nostra salut i benestar no s'aturaren, que s'enfortiren i que notàrem que, gràcies a la seua presència, el món seguia rodant, atemorit, però rodant amb determinació. I per descomptat que les dones han ocupat un lloc capdavanter en la gestió de la pandèmia, des de nombrosos sectors de la nostra societat, han sigut pilars fonamentals per sostindre un entorn que per moments semblava bambolejar-se de forma irremeiable.
Però no, no ha sigut així, hem resistit, hem tingut la força necessària per atendre sense descans a les persones que han patit de forma directa i indirecta esta malaltia: hem dut un autobús amb un trajecte molt concret: l'esperança. Hem cuidat dels nostres carrers, de la nostra gent i obert la persiana de botigues i restaurants amb un somriure tapat per una mascareta que han cosit, al principi d'este malson, dones sense descans. I que hem de dir de les nostres dones majors, esperant una abraçada dels seus, amb paciència i responsabilitat. La nostra estima i gratitud eterna.
Estes i més dones les hem volgut visibilitzar en la campanya d'enguany a l'Ajuntament de Cullera amb motiu del Dia Internacional de la Dona, dones que han mostrat la seua força i compromís en temps adversos, les quals volíem retre este merescut reconeixement, perquè en este context seguirem reclamant un univers femení, igualitari i amb igualtat d'oportunitats per a totes. Perquè nosaltres sempre sumem i, sí,estem més fortes que mai.
