Sempre he estat molt en contra d'aquella frase de "açò és impossible de solucionar".
Es tracta d'una frase a la qual sovint, molta gent s'aproxima quan
parlem de polÃtica, de trames socials, o de la nostra societat en
general…
Ã’bviament,
des del carrer, des de casa, des del nostre micro-món, no podrem
canviar allò que, per exemple, es decidisca a un despatx a la seu de
qualsevol partit polÃtic en l'Ã mbit estatal, ni de bon tros, a escala
europea… però, si què en podem canviar d'altres moltes coses.
I tant que sÃ!
Podem
canviar el nostre dia a dia, la forma de mirar als altres, la forma de
treballar amb els altres… Malgrat això, i açò és un tema de debat molt
actual, hem de tenir present moltes limitacions a les quals cal fer
front, malgrat les possibles represà lies… Casos, podem veure molts,
però, d'això ja en parlarem en altre moment, no?
Però,
tornem al tema d'aquesta entrada… Tot això venia donat que l'altre dia,
sopant amb un company, mestre de professió, comentava que es veia molt
limitat. No sabia com fer per arribar el seu missatge de canvi en el seu
entorn laboral.
Què
ens exigeixen els encà rrecs institucionals per als quals treballem? Què
ens exigeix el nostre contracte laboral? On trobem els lÃmits? Què
pretenem nosaltres amb la nostra tasca educativa?
Si rellegim elsdocuments professionalitzadors ASEDES,
podem (re)comprovar que l'Educació Social (si, en majúscules, malgrat
que això em comportara alguna correcció al llarg dels anys estudiantils)
és un dret de la ciutadania que es concreta en el reconeixement d'una
professió de carà cter pedagògic, generadora de contextos educatius i
accions mediadores i formatives, que son à mbit de competència
professional de l'educador social i que possibilita: La incorporació del
subjecte de l'educació a la diversitat de les xarxes socials, entesa
com el desenvolupament de la sociabilitat i la circulació social i, La
promoció cultural i social, entesa com a obertura a noves possibilitats
de l'adquisició de béns culturals, que amplien les perspectives
educatives, laborals, d'oci i participació social.
Aquesta
definició i possibilitats, junt amb aquella gran frase de Benavent què
feia referència a què "l'ideal últim de l'educador social, l'objectiu
mai escrit, hauria de ser la desaparició de lasevaprofessió",
considere que són els pilars fonamentals per ubicar-nos dins de la
nostra professió, dins del nostre encà rrec personal i dins de la nostra
praxi dià ria…
Per
tant, basant-nos en l'anterior, em veig obligat en recordar(-me, i
recordar-vos) la importà ncia del nostre dia a dia. D'allò què fem per
canviar el nostre entorn. Quan va estar la darrera vegada què vares fer
alguna cosa positiva? Quan va estar la darrera vegada què vares
realitzar alguna acció en conseqüència als teus pensaments?
Podem
criticar la mancança de participació reial en partits polÃtics, si
nosaltres no participem d'entitats, associacions, moviments, …? Podem
criticar l'actuació en la tanca de Melilla, si nosaltres no som
conseqüents en el nostre dia a dia, amb la immigració? Podem denunciar
les corrupcions a dreta i esquerra, si permetem les xicotetes
corrupcions?, trà fics d'influències?, i un llarg etcètera?
Què fem nosaltres per canviar el nostre entorn?
De
ben segur, si ens aturem uns minuts per pensar i reflexionar, trobarem
de milers d'actuacions quepodamfer, dià riament, sense cap sobre
esforç, per tal de millorar el nostre entorn… què, ens animem?
Recolzem
als ciutadans que participen en la construcció d'un entorn millor del
que tenim, recordem als dirigents polÃtics que estem (o haurÃem d'estar)
vivint en una democrà cia, i ajudem-los a construir una veritable
democrà cia participativa… Actuem als nostres barris, pobles i ciutats,
participem dels col·lectius socials, polÃtics, associatius, o simplement
a tÃtol personal… Recordem la importà ncia de contribuir a la nostra
societat, recordem doncs, la consciència social.
Recordem
que podem i sabem viure més enllà del consumisme, del capitalisme, de
l'egoisme… Personalment, estic convençut que això és possible…
Miquel Rubio DomÃnguez
www.miquelrubio.com
@migrubio