Pie de fotoLa diputada del grup parlamentari Compromís, Isaura Navarro, ha registrat en Les Corts una proposició no de llei en què s'insta al govern central a impulsar una nova llei de llibertat religiosa que garantisca la neutralitat de l'Estat davant el fet religiós, entre altres mesures.
Segons Navarro "en el procés de la nova llei s'ha de tindre en compte l'opinió dels representants de les diferents confessions religioses i organitzacions laiques, però tenint en compte que és imprescindible dur endavant esta necessària reforma legislativa que assegurare la neutralitat dels poders públics estatals davant del fet religiós".
La proposta de Compromís requereix al govern central altres mesures com derogar els diferents acords particulars signats entre l'Estat i les diferents confessions religioses, com ara el cas del tractat signat amb la Santa Seu el 3 de gener de 1979, entre l'Estat i les esglésies evangèliques (Llei 24/1992, de 10 de novembre), comunitats jueves (Llei 25/1992, de 10 de novembre) i comunitats musulmanes (Llei 26/1996, de 10 de novembre).
Així com impulsar la modificació de la normativa relativa a l'exempció de l'IBI a l'Església Catòlica i altres confessions religioses, així com a les seues organitzacions i centres d'ensenyament i proselitisme religiós, així com a començar una campanya de cobrament del impost dels bens immobles no destinats al culte en coordinació amb la FEMP. Garantir el caràcter laic que ha de revestir l'escola com a institució pública, deixant l'educació confessional fora del currículum i de l'àmbit escolar i impulsar la derogació del delicte d'ofensa als sentiments religiosos tipificat a l'article 252 del Codi Penal.
Segons explica Navarro "encara què així ho marca la Constitució, l'Estat espanyol mai ha sigut neutral davant del fet religiós i no ha garantit la igualtat de tots els ciutadans i ciutadanes en l'exercici de les llibertats reconegudes en l'article 16 del text constitucional. Les prerrogatives financeres i educatives, concedides especialment a l'Església Catòlica –la qual viu en l'Estat espanyol en un paradís fiscal en no estar obligada a declarar els seus bens o ingressos– i demés entitats religioses, incideixen negativament en la separació que hauria d'imperar en una societat moderna i democràtica entre l'Església i Estat".
"És per això que reclamem que l'Estat espanyol avance cap a un model neutral respecte del fet religiós, que consagre la secularització de l'Estat i la desestatalització de la religió per així garantir la llibertat de consciencia i la llibertat religiosa de la seua ciutadania. Els principis laics de llibertat de consciència i igualtat de tracte constitueixen les bases sobre les quals es construeix tota democràcia", ha conclòs la parlamentària de Compromís.
