Com cada 25 de noviembre, des de l'Ayuntament de Rafelbunyol, com en la resta d'ajuntaments i departaments de les administracions públiques, ens adherim a la commemoració del Dia internacional contra la Violència contra les dones. Una data que ens serveix per visibilitzar el nostre compromÃs amb les dones vÃctimes i la nostra denuncia contra el masclisme i la violència que encara hui propaga sobre les dones i els seus fills i filles. Un masclisme que evita que les dones -la meitat de la població mundial i del nostres municipis- siguen lliures, igual de lliures que els homes.
En una setmana com aquesta, en la que es multipliquen els actes de condemna i de record, hem de reconéixer la feina que cada dia, els 365 dies de l'any, realitzen moltes persones, amb professionalitat, compromÃs i voluntat per aconseguir que les dones dels seus municipis visquen en llibertat i seguretat. Agents i promotores d'igualtat, treballadores socials, policies locals, coordinadores i cordinadors d'igualtat dels centres escolars, personal sociosanitari dels centres de salut i de les Oficines d'atenció a les VÃctimes del Delicte constitueixen una xarxa de professionals en permanent alerta i vigilà ncia per acompanyar, anticipar-se, buscar els recursos adequats i, sobre tot, salvar vides, evitant que el masclista aconseguisca el seu objectiu.
Les xifres són escandaloses, de mitjana, més de 50 dones a l'any són assassinades pel fet de ser dones i una trentena de menors es queden orfes i orfenes perquè la seua mare és assassinada i l'assassà és empresonat si no s'ha suïcidat. Les xifres són indicadores que el problema persisteix, que l'origen del problema, la intolerà ncia a la llibertat i a la igualtat de les dones necessita de polÃtiques d'intervenció transversals i multidisciplinars.
Des dels ajuntaments, en tant que administració més propera, una administració amb un personal que posa cara, noms i situació a les nostres veïnes i veïns fem més del que administrativament és la nostra obligació perquè ens sentim molt responsables del benestar de les famÃlies i tenim la responsabilitat d'aportar creativitat a les intervencions per a evitar que la violència, la victimització o revictimització es puguen colar per qualsevol esquetxa.
Malgrat el desenvolupament de les polÃtiques públiques de prevenció i d'atenció a les vÃctimes, malgrat els avanços legislatius, continua havent assassinats, un fet que no podem assumir com si fóra inevitable. Per això el camà és la inversÃo en més recursos, en realitzar plans d'intervenció integrals en la població, sobre tot la joventut i la infà ncia, augment de pressupostos i millora dels equips d'atenció amb persones especialitzades i legislar en la mesura de les nostres competències per l'abolició de l'explotació sexual i la prostitució.
No ens podem resignar a que continuarà passant, no ens podem permetre com a societat deixar de lluitar per a aconseguir que les dones es senten plenament lliures i segures en una societat plenament democrà tica.