Juanjo Civera. EPDAAmb estes paraules tan estimades del poema Els Amants del Llibre de Meravelles del poeta burjassoter Vicent Andrés Estellés, retolem este article. Un article que mai voldrÃem haver escrit i que vol donar a conèixer i denunciar l'enèsim atac que el PP valencià executa contra la nostra llengua, el valencià .
Rà bia i pena. Estos són dos dels adjectius que reflecteixen com ens sentim els valencians i valencianes davant esta nova Llei que el PP valencià ha aprovat en les Corts Valencianes (grà cies al suport de l'extrema dreta), i que els seus efectes rondaran per les aules de tots els centres educatius valencians. Rà bia, perquè no entenem com es pot ser valencià i no estimar la llengua pròpia, una llengua que conviu arrupida, indefensa i minimitzada per les històriques i nefastes polÃtiques lingüÃstiques de la dreta i de l'extrema dreta.
Rà bia, perquè de nou es colpeja amb força el major valor i patrimoni cultural de la nostra terra. Pena, perquè l'administració educativa mateixa, que havia de vetlar pel valencià , tal i com marca la Llei i Ús d'Ensenyament del Valencià i l'Estatut d'Autonomia, s'enreda i pretén convertir en anatema i conflicte el valencià , plantejant una dualitat perillosa i perversa de valencià contra castellà . Pena, perquè a partir del pròxim curs, seran menys les xiquetes i xiquets que tindran la gran sort d'estudiar i posar en ús la llengua dels seus avantpassats i del seu territori.
Força i esperança. Sota estes dos expressions encara podem tenir esperances que tot no isca com voldrien, cal que les famÃlies, quan emeteu el vostre vot, trieu amb força pel valencià com la llengua base en la qual voleu que les vostres filles i els vostres fills aprenguen a l'escola. Sense titubejos, amb la mà ferma i el cap ben alt.
"Valencians, en peu alcem-nos".
