Nou govern o noves eleccions?

Ningú esperava que l'arribada d'un nou govern fóra fàcil. Se sabia que era qüestió de pactar i de cedir. Es tractava de buscar una diferent manera de dialogar. Però sembla que no tot és així, tres mesos després de votar. Es té la percepció que algunes forces polítiques preferixen noves eleccions abans que renunciar als seus programes. Els governants interins no han fet creïble en tot este temps la seua capacitat de negociar. Estan convençuts que són els guanyadors d'unes eleccions de les quals sols han estat la minoria més votada. Hi guanyen aquells que tenen els vots necessaris dels diputats per a superar una investidura. Recordem que este sistema electoral nostre no es basa en la representació real del vot sinó en la consolidació de les majories per damunt del que pense la ciutadania. El PSOE està convençut que ha d'encapçalar un canvi. Sens dubte, és la força més destacada de l'esquerra però que no obliden que són el partit que més ha desil·lusionat l'electorat progressista. Mai este veterà grup polític havia tret uns resultats tan negatius. Així que necessita humilitat i un major reconeixement de les seues errades. Les dos noves forces emergents; Podemos i Ciudadanos, nascudes per a acabar amb els dogmatismes i l'avassallament de les majories, semblen no són capaces de demostrar-ho totalment No s'atrevixen ni a estar en la mateixa taula.

Fins i tot Podemos preferix pactar amb les minories liberals-conservadores catalanes i basques que acostar-se a la força de Rivera. En definitiva, tota esta situació no facilita la governabilitat ni traduïx correctament el missatge electoral que el 20-D expressà la ciutadania. Tal vegada, imitant el ritual vaticanista del Conclave, haurien de tancar-se tots al Congrés i no eixir fins que trobaren un govern. Els ciutadans i les ciutadanes han dit que volen actualitzar les estructures de l'estat. Desitgen que tots i totes es troben més còmodes en el nostre estat democràtic El repte és tan important que mereix que triomfe el pactisme i es diluïsquen els protagonismes individuals dels partits. Fem cas al poble. Ells han votat per un nou govern i no per unes noves eleccions.