Pere de Portugal i Morvedre

Fill del rei Sanç I de Portugal i de Dolça de Barcelona, era per part de mare net de Ramon Berenguer IV de Barcelona i de Peronella d'Aragó i, per tant, oncle segon de Jaume I el Conqueridor, que el protegiria a la segona meitat de la seua vida.

Arribat a Catalunya, l'any 1229, el seu nebot Jaume I li arranjà el matrimoni amb la seva antiga concubina Aurembiaix d'Urgell, que fins al 1228 no havia fet efectiu el seu govern al comtat i que no tenia descendència. El matrimoni venia precedit d'acords hereditaris en favor de Jaume I i d'uns capítols matrimonials que, tot i fer donació formal del comtat a l'espòs, reservaven a Aurembiaix el dret de testar en favor de qui consideràs en cas de no tenir fills en comú. Malgrat la reserva i com expressió d'una evident desconfiança del monarca, el 9 de maig de 1230, Pere de Portugal feia un manifest de fidelitat a Jaume I i es comprometia a guardar els acords sobre la successió d'Urgell del rei amb Aurembiaix; però l'11 d'agost de 1231 la comtessa dictà testament pel qual feia hereu al seu espòs. Aurembiaix morí el 29 de setembre de 1231, i el mateix dia Jaume I i Pere de Portugal resolgueren el conflicte bescanviant el comtat per una àmplia senyoria a Mallorca i, per un altre document amb la mateixa data, els drets de conquesta d'Eivissa compartits amb Nunó Sanç I de Rosselló-Cerdanya. Així mateix per aquesta herència, Pere rebé béns i drets a Castella i Galícia, que va conservar.

Pero com conta Antonio Chabret "De regreso de sus Estados de Francia, visitó don Jaime (I) á Murviedro (1240), y en ella D. Rodrigo de Lizana y D. Pedro de Albalat arzobispo de Tarragona, le rogaron que socorriera á D. Pedro de Alcalá y cinco caballeros de su compañía sorprendidos por la guarnición de Játiva. Este contratiempo y el encontrarse el país valenciano poco menos que abandonado por los caballeros que habían jurado guardarlo, disgustó sobremanera al Rey.

Encontrabáse en estos reinos el infante D. Pedro, hijo del rey D. Sancho I de Portugal y primo hermano del padre de D. Jaime, el cual tuvo que abandonar su país por largas y ruidosas cuestiones habidas con su hermano D. Alfonso sobre la herencia paterna. Por muerte de su esposa de aquel príncipe llamada Aurembaix, habia heredado el condado de Urgel en 1230, y en 29 de Setiembre de 1231 lo cedió a D. Jaime en cambio de la posesión vitalicia de las islas Baleares. Pero al infante de Portugal que era de ánimo poco belicoso, no le acomodaba el dominio de unas islas tan espuestas á las escursiones de los sarracenos y de los piratas de Africa; así que en 1244 volvió á permutar con D. Jaime el dominio de aquellas islas por la posesión vitalicia de las villas de Murviedro, Morella, Almenara, Castellón de Burriana y Segorbe".

Morvedre va ser senyoriu de Pere de Portugal des de 1244 a 1250, just quan va ser integrat en el Regne de València, en què va ser retornat a la Corona d'Aragó.