Rao i emoció

Les eleccions d'este diumenge #28A no han estat uns comicis més, de fet marquen altre punt d'inflexió en el trepidant escenari electoral que va sorgir al nostre país després del #15M.

No fa tants anys la primavera política va acabar florint a Podemos i tota la resta de partits semblava antiga. Ciudadanos va vindre per una dreta confusa com contestació a esta nova esquerra indefinida i, d'esta manera, la política espanyola doblava els seus actors en un escenari que ja no ha parat de canviar de decorats.

Vivim en un món interconnectat i, com la roba o els mòbils, la política també és sensible a les modes. I va vindre Trump, i Bolsonaro, i Abascal. VOX va importar a Espanya les pitjors formes polítiques de l'actualitat i, el que és pitjor, va influir a les altres forces conservadores arrossegant-les cap a l'extrem dret.

Posveritats, fake news o mentides de tota la vida han omplert els mitjans de comunicació durant mesos buscant la crispació ciutadana, la ruptura entre territoris, la diferència entre les persones, l'egoisme individual davant tot el que ens uneix com a societat.

Hem escoltat durant tota la campanya electoral discursos emocionals buits: identitats excloents, banderes i barreres, xiringuitos i pistoles, murs i doctrines. La veritat és que era difícil escoltar entre tant de soroll altres veus que aportaren serenitat i alguna cosa que importara de veritat a la ciutadania. Semblava inevitable un vendaval que arrasaria tot el que havíem aconseguit amb tanta feina i il·lusió.

I, no obstant, este relat vergonyós sobre la nostra societat no l'ha compartit una majoria de votants que, amb tota la cura del món, han elegit els seus representants amb més racionalitat que mai. Generalitat, Senat i Congrés, han servit perquè cada persona decidira meticulosament el seu vot aportant unes i altres utilitats estratègiques al mateix.

En definitiva, la gent ha preferit més oportunitats, s'ha quedat amb la inclusió, també amb les diferències, amb més opinions i colors, amb la igualtat, l'amistat i el progrés. És tranquil·litzadora i ens ha de motivar de nou la positivitat social que s'ha expressat a les urnes, el desig de caminar cap al futur lliures de tares i tarats, les ganes de menjar-se el món racionalment amb tota la seua diversitat i sumar les emocions.