Preservar un
espai verd en el nostre territori sempre és un motiu d'alegria. Si a més, a més
aquest espai es troba dintre de la Franja Litoral el motiu d'alegria augmenta.
La franja litoral del PaÃs Valencià és la més castigada per la pressió
urbanÃstica, de cultiu, de transformació etc, per tant si existeix un espai que
ha conservat els seus valor ambientals intactes malgrat estar situat en aquesta
franja mereix l'alegria per eixe doble mèrit, la conservació i la preservació
per al futur.
Si aquest
espai a més, a més és públic, es a dir, pertany a tots i totes les saguntines,
les valencianes i les ciutadanes del món, l'alegria creix per què es garanteix
la tutela pública del mateix, com una muntanya o un bosc que genera un bé comú
per a les persones.
És el que
ocorre amb la Muntanya de Romeu rica en batalles i en històries de la nostra
ciutat, amagatall de guerrillers, refugi de perseguits de guerra, bosc amb gran
valor ecològic i etnològic. Despensa de cacera i recolecció, de fruites i
micològica, i actual pulmó verd del nostre creixement industrial.
No ha sigut
fà cil poder preservar-la per al futur, ha fet falta un gran esforç, de donar-la
a coneixer, de ressaltar i preponderar la seua riquesa ambiental, i la de mantenir,
amb el suport jurÃdic i legal la prevalència d'aquesta protecció, front a
altres figures urbanÃstiques que posaven en risc aquest valor ambiental i
públic. Aixà mateix, tampoc ha sigut fà cil trobar l'equilibri amb l'economia
productiva, eixe equilibri ens ha costat perdre altra muntanya de similars
caracterÃstiques en Salt del Llop i obligarà a la convivència de la vida
silvestre i natural amb l'activitat d'extracció, per tal de no posar en risc els
llocs de treball lligats a l'activitat productiva.
Però finalment
hem posat unes regles, fonamentades en base a la llei, que fan que els
diferents interessos puguen confluir i es respecten. On no hi haja cap part que
abuse de l'altra, i on per fà es te l'oportunitat d'ordenar el territori des
del punt de vista de la sostenibilitat i l'equilibri ambiental i social.
Sagunt senta
les bases d'una ciutat del futur, que se sap rica ambientalment, amb les seues
marjals, el Riu Palà ncia i el bosc de Romeu-Bonilles. Se sap rica
industrialment amb un sector com el lògistic generador d'ocupació. Se sap rica
culturalment com a capital de la cultura i com a bressol de civilitzacions
antigues i modernes i se sap rica socialment, evitant que cap persona quede
despenjada i amb menys oportunitats.
Romeu és ja
Verd i Per al Poble, com el llit del Túria als anys seixanta, rescatat d'un pla
sud que el condemnava a ser una autopista. Romeu és el Bosc de Morvedre i el
seu pulmó natural.
Grà cies
a tots i totes que ho heu fet possible