Sé que encara falta una setmana per eixe gran dia,
però, en previsió de'l que puga vindre preferisc escriure unes
cosetes huÃ.
Com dic és un dia important sobretot per les que
som mares i sabem el que això significa; des de que li veus el
cabet saps que la teua vida no té sentit sen se eixa criatura,
saps que la teua lluita és per eixe fill que la vida ta
regalat. Després a mesura que van passant els anys cada detall
t'ompli el cor de goig i satisfacció: un et vull mamà , un
somriure, una mirada, un simple dibuix que per a tu es mes
valuós que qualsevol Picasso, tot compta i suma.
Jo com tot el món tinc records que a dia de hui
tenen més importà ncia que mai, degut a la distà ncia i a
situacions personals.
Recordes mamà quan de ben xicoteta em cantaves a
mi i les meues amigues, "la ballaora quan balla"? I nosaltres
la ballavem, doncs ara la cante jo pel balcó a crits per a que
tu em sentes des de Fortaleny.
Recordes quan tocaves l'armonium a l'església i
cantavem tots a una veu? Són moltes coses que huà segurament
no t'enrecordarà s, per això ho faig jo, per traure't un
somriure i pugues recordar encara que siga per teléfon la meua
veu.
Aixina podria estar escribint i no acabaria
mai... No seria just oblidar-me d'eixes mares que sempre m'han
tractat com a una filla més: la tia Carmen, la tia Blanca, la
tia Vicentica, la oma i tu tia Paqui grà cies per regalar-me
eixos records tan importants per a mi.
També vull agraïr una vegada més a Jose
Hernandis per deixar-me utilitzar els seus dibuixos.
Ara sols em queda afegir una cosa:
Vixca la mare que ma parit!
CategorÃas de la noticia
Quizá te interese
Eventos y digitales valencianos, S.L. Todos los derechos reservados
Otros productos de Eventos y digitales valencianos, S.L.