Vicent Benavent i Monzó. -EPDANo sé si coneixereu una pel·lícula que, per a mi, és d'allò més repugnant «El dia de la marmota» on els dies es repeteixen, un darrere l'altre, amb els mateixos esdeveniments o potser quelcom canvia en un intent de sortir d'aquella presó que acaba sent odiosa. Això ho dic perquè ja fa temps, massa temps, que en veure les informacions que donen els diferents mitjans, sempre s'anomena -i això ho dic amb l'orgull que em dóna l'amistat d'anys- a Mònica Oltra. Primer acusant-la d'encobridora de fets delictius que ella mai va cometre, després per aparéixer en documents policials que demostren que mai va cometre cap delicte, després per la seua dimissió de Vicepresidenta i Consellera i ara perquè torna a exercir de l'ofici que mai va deixar, excepte el temps en que era incompatible, parle de ser advocada.
I no, açò no pretén ser un relat de tota una trajectòria política i personal de lluita per la gent més desfavorida, d'un treball més que genial perquè la gent d'aquest País Valencià pugues viure «feliç tots els dies», deixant-se la pell per fer d'allò una realitat, sinó perquè en llegir quelcom en la premsa i sobretot darrerament, sols es parla de la sortida de gent «del partit de Mònica», sí parle d'Iniciativa del Poble Valencià del que tinc l'honor d'haver sigut, junt a altres persones, un dels fundadors d'aquesta formació política, que va saber agafar i així es va fer constar en tots els documents que estan a l'abast de tothom, el relleu d'altres partits nascuts per a defensar a la gent més humil, més senzilla del poble, als treballadors i treballadores i malauradament com en altres coses, en aquests dies es perd la memòria de gent que era militant d'IdPV o no ho van conéixer mai o mai deurien d'haver ingressat al partit o ho han oblidat ben prompte. Jo no.
Quan he començat parlant d'aquella pel·lícula que mai m'ha agradat per fastigosa, no ho feia per casualitat sinó perquè el que sembla quelcom nou i carn de canó per a la classe periodística, en el meu cas no em resulta gens nou ni m'esglaia en veure allò que passa, amb excepcions és clar. Sols calia esperar. I així ha sigut. Torna a repetir-se la mateixa història, potser amb altres mots però amb conseqüències terribles per a la gent d'aquesta «Pobra, bruta, trista i dissortada Pàtria».
Iniciativa, com alguna persona en articles d'opinió ha escrit, naix d'una escissió, d'un fet lamentable que en la majoria dels casos pareguts, sempre s'ha acabat allò creat en el Calaix de la Història. No és aquest el cas, perquè Iniciativa, sense ser un partit gran i apostant per una coalició amb altres partits després de sortir d'allà on havia nascut, va aportar el més important de tot: el bagatge ideològic que a altres sempre els havia mancat -i els manca- i el millor de les persones que van fer possible allò posterior, que en parlar d'Iniciativa tothom encara diga: «el partit de Mònica» i les conseqüències d'eixe fet, per a alguna gent imperdonable, i que va esdevindre en arribar a governar el País Valencià i a conquerir per al poble millores que mai havien tingut.
I ara caldria fer un repàs a la història de com Iniciativa segueix endavant, malgrat la gent que se'n va. I començaré per repetir que mai va ser la nostra intenció sortir d'aquella formació en la què es va formar. Circumstàncies que no vénen al cas van forçar l'eixida, això sí, després de que figures de pes tinguessen reunions privades amb gent d'altres partits que no arribaven mai a alcançar càrrecs importants en el Govern Valencià i es resignaven a governar pactant amb qui fos en alguns ajuntaments. Ja des del principi, per part d'algunes, i això ho han demostrat els fets, potser era que altres arribaren a costa de molta gent que havia estat treballant molts anys, a ser allò que van arribar a ser i ni ho haguessen somiat. Un exemple molt més clar és que quan va aparéixer el «primer» Compromís pel País Valencià, amb uns resultats gens esperats per a moltes de nosaltres, en la primera reunió en el Grup Parlamentari on s'havia de votar a la persona que fos Síndica del Grup, en una espècie de reunió davant un cafè, deu minuts abans d'aquella votació, dues diputades electes, membres d'Iniciativa perquè ja estava constituït el partit, van acordar amb els altres dos diputats el votar en blanc. Les dues diputades van fer allò acordat però no pas els dos diputats -no tinc cap vergonya de dir que eren del Bloc- Les van abandonar i no van respectar allò acordat minuts abans. Això va suposar l'expulsió de les diputades mentre des de l'altra formació s'intentava justificar la traïció. I des d'aleshores tot ha anat provocant-se de manera idèntica, encara que amb altres maneres de fer però amb una perversió igual. Una vergonya.
Els darrers anys, quan Iniciativa ha anat creixent i aportant, com des del principi, contingut ideològic i de persones molt més que preparades, aquell complot fastigós s'ha anat eixamplant fins arribar a «carregar-se» a la Vicepresidenta i Consellera Mònica Oltra i amb ella a molta gent valuosíssima per fer-se amb el «control» de quasi tot, des dels càrrecs orgànics i institucionals, passant pel Senat que torna a ser «un cementeri d'elefants» a intentar d'una manera perversa fer que IdPV desaparega pensant que s'arribaria a obtindre més força, cosa que s'ha demostrat en les darreres eleccions autonòmiques ser fals. Sense Iniciativa no pot haver Compromís.
Per a intentar crear un «partit únic» era tant senzill com no haver-se'n anat de cap lloc. I torne a fer referència a la pel·lícula amb la que començava aquest escrit. No calia repetir-ho tot de nou. No calia perdre temps, treball, esforç ni res de res, era tot més senzill. Ara volen fer creure que IdPV no funciona, no té debat, no té futur. I per a demostrar-ho o justificar-ho indignament, se'n van del «partit de Mònica Oltra» mentre el poble valencià torna a estar governat per la dreta que tant de mal ha causat recolzada amb el feixisme. Sense comentaris.
S'acusa a IdPV de un munt de coses sense veure que si es van guanyar eleccions per transformar i dignificar aquest País va ser perquè des d'Iniciativa es tenia molt clar que la política a fer no era «anar en contra» sinó aportar propostes en positiu; els resultats van ser patents. Ara, de nou, es torna a la vella manera d'actuar des dels escons amb uns resultats lamentables però, per desgràcia i com sol passar al llarg del conte, es busca un boc expiatori quan no s'és capaç d'assumir que no s'hi pot caminar assoles cap a un futur que esperem de colors. La gent podrà dir tot el que vulga, aquella que s'hi dóna de baixa d'IdPV perquè cal formar no sé què i la que pretén liderar no sé quin canvi, però els resultats del treball és més que indiscutible.
I per no allargassar-me massa sols acabar dient que les persones que s'han donat de baixa, i si encara algunes ho fan encara, per a mi mereixen el més escrupolós respecte. Ara bé no vaig a deixar de dir que jo em vaig donar de baixa fa molt de temps i per raons de salut i per aquests motius algunes m'han tractat d'allò que no està escrit, tant se'm dóna, però mentre unes es donen de baixa, jo per raons més que òbvies em torne a donar «d'alta», vull dir amb carnet, perquè a part de l'orgull sempre serà per a mi un honor ser «militant» del partit de Mònica Oltra. Jo torne a militar en Iniciativa.
