La gestió del cicle urbà de l'aigua constitueix un servei públic bàsic de competència municipal vinculat a l'exercici d'un dret humà fonamental, vital per a la salut de les persones i la seua qualitat de vida. Des de Compromís considerem prioritari que la gestió dels serveis de proveïment d'aigua potable, clavegueram i tractament i evacuació de les aigües residuals urbanes siga una gestió directa, 100% pública i de qualitat. Això no està exempt de dificultats, moltes d'elles jurídiques o econòmiques, com les limitacions que la legislació estatal en matèria d'hisendes locals ha imposat a l'autonomia municipal o la llarga duració dels contractes signats.
La realitat és que al País Valencià la privatització total (concessió de la prestació del servei) o parcial (creació de societats d'economia mixta) de la prestació d'aquests serveis públics al llarg de les tres últimes dècades és una realitat que afecta a més del 90% de la població, a més amb contractes de llarga duració (contractes de 15, 20 i 30 anys són habituals).
L'absència d'una regulació autonòmica del sector que marque uns principis de gestió d'acord amb el valor del servei com bé públic que és, ens priva de criteris homogenis en la política de costos unitaris, afavorint o generant un problema d'opacitat i dificultat en el control públic. Aquesta falta de transparència en la gestió dels operadors privats, fa que moltes vegades prevalga el seu benefici per sobre de l'interès públic que el servei requereix.
Per això, encara que l'ajuntament no puga recuperar o abordar, davant una nova concessió, una gestió pública directa dels serveis del cicle urbà de l'aigua, des de Compromís defensem en cas de concessions indirectes, períodes curts (màxim 5 anys) en la contractació i fer prioritària la tasca de fiscalització i control dels contractes i la prestació efectiva del servei per part de l'operador privat, a través d'auditories de gestió i comissions de seguiment, prenent com a referència els criteris de: eficàcia i eficiència en la gestió dels serveis; garantia de la qualitat de l'aigua i de les instal·lacions; equitat en la repartició dels costos de prestació dels serveis; la transparència, la participació ciutadana i el control democràtic efectiu de la gestió; la protecció, conservació i recuperació de les masses d'aigua que constitueixen les fonts de subministrament d'aigua i les receptores de les aigües utilitzades.
Tenim com a exemple recent el cas dels nostres companys del grup municipal de Compromís de Quart de Poblet. Després de diversos anys reclamant la fiscalització del contracte en interpretar que s'aplicaven costos no adequats, l'informe de l'assessoria contractada a aquest efecte ha posat de manifest un sobrecost injustificat en la tarifa d'un 20% en el servei aprovada al 2020.
A la nostra comarca del Camp de Morvedre estem en la línia del conjunt dels ajuntaments del País Valencià, és a dir, que preval la concessió del servei de la gestió del cicle de l'aigua per empreses privades. Aquest fet genera tensions en la ciutadania per encariments de preus del servei, possiblement abusius en alguns casos. També trobem a faltar la transparència i el control de la gestió de les concessionàries, ja que per als equips de govern municipals és menys complicat acceptar les propostes de pujades de preus per increments de costos que proposen aquestes, sense exercir clarament un control exhaustiu i fiscalitzador de la gestió que justifique les pujades de preu.
Un projecte comarcal de gestió mancomunada dels municipis que la componen, a través d'un model tipus consorci o mancomunitat, implicaria una homogeneïtzació de costos amb el benefici que comporta una economia d'escala, al temps que dotaria el servei d'una major transparència i participació pública (pel que fa a la gestió de l'aigua) en el deixant de les recomanacions de l'ONU en considerar l'aigua i el sanejament com a Dret Humà, com bé públic que és. Per això vull destacar des d'aquestes línies la importància de crear un consorci o mancomunar aquest servei com a objectiu en un termini assumible. Des de Compromís es va plantejar, a la fi de la legislatura passada, la creació de la Mancomunitat del Camp de Morvedre, amb el propòsit inicial de dotar-la de competències en la gestió del metre cúbic (transvasament Tajo-Segura) i Turisme, però en l'actual legislatura no ha tingut el suport que haguérem desitjat. La creació de la Mancomunitat Comarcal hauria servit per a la gestió de l'aigua i sanejament que hem comentat.
