El futur del PaÃs Valencià no es pot construir sense tindre en compte allò que ens fa poble: la llengua, la cultura i la dignitat. Aquestes tres columnes sostenen la nostra identitat col·lectiva i ens permeten mirar endavant amb esperança i determinació. En un món cada vegada més globalitzat, on les diferències sovint es dilueixen, mantindre viva la nostra essència és un acte de resistència, però també de responsabilitat.
No es tracta de voler ser més que ningú, però tampoc podem acceptar ser menys que cap altre poble. Aquesta actitud no és una qüestió de superioritat, sinó de justÃcia. El valencianisme no busca excloure ningú, sinó abraçar allò que som, amb totes les nostres particularitats i matisos. És una manera d'estimar la terra, la gent i la història que compartim, sense renunciar a la convivència ni al respecte per la diversitat.
La llengua, en aquest sentit, és molt més que un instrument de comunicació. És el fil que ens uneix amb les generacions passades i el pont que ens connecta amb el futur. Defensar el valencià no hauria de ser una opció, sinó una responsabilitat compartida. Cada vegada que parlem valencià , que l'escrivim, que el transmetem, estem fent un acte de memòria i de futur. Però la realitat és tossuda, i la situació del valencià continua sent frà gil en molts à mbits. Calen polÃtiques valentes, però també un compromÃs social ampli, transversal i decidit.
Sense un finançament just, però, tot això queda en paper mullat. L'autonomia no pot ser només una paraula bonica en un estatut. Ha de ser una eina real per a transformar la vida de la ciutadania. I això només és possible si tenim els recursos que ens corresponen. El sistema actual ens castiga doblement: aportem més del que rebem i, a més, hem de justificar constantment la nostra existència com a poble. Aquesta situació no és només injusta, és insostenible.
La nostra terra, a més, ha patit massa sovint les conseqüències d'un model econòmic basat en l'especulació i el curtterminisme. El territori valencià ha estat vÃctima de la destrucció del paisatge, de la contaminació i de la pèrdua de patrimoni natural. Però la terra no es ven. Es cuida, es protegeix i es defensa. Això implica repensar el nostre model de desenvolupament, apostar per la sostenibilitat i posar la vida al centre de les decisions polÃtiques i econòmiques.
Som un poble amb memòria. Una memòria que ha estat silenciada, manipulada o directament esborrada durant massa temps. Però la memòria col·lectiva és viva, i cal recuperar-la per a entendre qui som i cap a on volem anar. Tindre veu pròpia vol dir poder expressar-nos sense por, decidir sobre allò que ens afecta i construir un relat propi, allunyat dels tòpics i dels relats imposats des de fora.
La polÃtica, en aquest context, hauria de ser una eina per a empoderar la ciutadania, no per a silenciar-la. Massa vegades, les institucions han estat utilitzades per a perpetuar desigualtats o per a gestionar la resignació. Però la polÃtica, quan és honesta i valenta, pot ser una força transformadora. Pot ajudar-nos a construir un PaÃs Valencià més just, més digne i més lliure.
Cap nació pot avançar si oblida la seua llengua i la seua cultura. Aquesta afirmació, que pot semblar evident, continua sent una assignatura pendent. La cultura valenciana és rica, diversa i plena de vida, però necessita suport, visibilitat i reconeixement. Cal garantir que arribe a tots els racons del territori i que siga accessible per a totes les persones, siga quin siga el seu origen o condició. La cultura no pot ser un luxe, ha de ser un dret.
I al final, tot això ens porta a una idea clara i potent: volem un PaÃs Valencià viu, just i lliure. Viu, perquè estimem la vida en valencià , la festa, la música, la paraula i la terra. Just, perquè no acceptem les desigualtats ni les injustÃcies que ens condemnen a la perifèria. I lliure, perquè volem decidir el nostre futur amb veu pròpia, sense tuteles ni imposicions.
Aquest horitzó no és una quimera. És una possibilitat real, si hi ha voluntat col·lectiva, si hi ha compromÃs i si hi ha una ciutadania activa, crÃtica i il·lusionada. El valencianisme no és una ideologia tancada, sinó un projecte obert, plural i transformador. És una proposta per a construir un futur millor, des del respecte, la dignitat i l'amor per allò que som.
