Queden
pocs dies perquè arribe el Nadal i encara no he organitzat la
celebració. Enguany tot serà diferent perquè ma mare no està amb
forces. Però de la manera que siga ens reunirem tota la famÃlia en
ca mos pares. Ja he preparat les estrenes per als meus fillols i he
comprat el torró en la pastisseria.
Fa
uns dies que visc de prop el nadal. Estiguà en la fira de Canet i
vaig vore el betlem. M'agradà moltÃssim com també el
d'Aprendices
i el de Benifairó. Per cert en eixe poble he vist que han instal·lat
una pantalla amb informació turÃstica. Està molt bonica. Ahir anÃ
a la fira d'AlgÃmia. Sempre pegue per allà una passejadeta.
Anà rem Fina i jo. Com que no estiguérem molt, em va convéncer per
baixar a Estivella. Li havien dit que hi havia un arbre curiós fet
de punt de ganxo. La veritat és que m'agradà . Es veu que estaven
fent missa perquè les portes estaven obertes. També crida l'atenció
el betlem de siluetes negres que posen en la paret. Després vam
estar en un bar que hi ha en l'entrada. Ens férem una cerveseta.
Necessità vem xarrar tranquil·lament. Últimament no ho fem tant. Li
comentà que havia faltat Isabel Galdón, una de les promotores de
l'associació contra el cà ncer de pit. La cunyada de la meua
companya de treball Paula està en l'associació. Ens va contar que
era una dona excepcional. Fina em preguntà perquè no havia estat en
els premis del Periódico.
Li vaig dir que tots els anys em passa alguna cosa. No poguà anar ni
quan em donaren el Premi. Ma mare tenia febre i em vaig quedar a sa
casa perquè eixe dia no tenÃem la xica. Hem acordat que, sà o sÃ,
l'any que ve anirem les dos.
La
veritat és que estos dies ens recordem de la gent que ja no estÃ
amb nosaltres i també de les persones bones que hem conegut. M'ha
emocionat vore que li dedicaran un carrer al rector Juan Camarena. Jo
sols el vaig conéixer de vista i pel que m'han contat però es veu
que era especial. Eixes persones no les havÃem d'oblidar mai.
Esta
vesprada he quedat amb Gonzalo. Volem fer algunes compres de menjar
per al dia de Nadal. De nit estarà amb la seua famÃlia però el 25
vindrà a casa amb la meua. De pas, ens arrimarem a una botiga de
l'avinguda 9 d'octubre. Allà sempre trobe alguna coseta. Després
anirem pel camà Reial. L'altre dia, quan feia unes gestions en
l'Ajuntament, vaig vore en una tenda una estufeta. Per no anar
carregada la paguà i el vaig deixar allÃ.
La
setmana que ve la tindré tota lliure. Em
quedaven uns dies i els aprofitaré. M'agradaria
trobar temps per a escriure poemes dels meus. Espere que el 2019 siga
el meu any i els puga publicar. Vull passar molt de temps amb
Gonzalo. Crec que ara estic enamorada com mai i no desitge que se
m'escapen els moments. Hem de tindre temps per a tot. Espere que
també per al llit. Tinc ganes d'estrenar un joguet que he demanat
per internet per a gastar-lo els dos. Espere que ens agrade. Si
funciona vos ho contaré.
Abans
de dir-vos adéu necessite dedicar-vos les meues últimes lÃnies.
Vosaltres per a mi sou importantÃssims. Em doneu il·lusió per a
escriure. Cada quinze dies m'alegre perquè sé que alguns de
vosaltres, en obrir el Periódico
em llegiu. No sé quants però amb uns poquets em conforme. Vos
desitge, als que em llegiu i també als qui sols mireu les meues
cames i el titular, el millor. Sigueu feliços estes festes. El Nadal
passa prompte i cada any és irrepetible. S'incorpora gent i una
altra en deixa d'acompanyar-nos. Aixà que visqueu l'instant.
Besets i bon Nadal.