Abelard Saragossà ha presentat el llibre 'Sistema d'accentuació (valencià , castellà , italià , s. xix-xx). Raons de no assimilar-lo. Com fer-lo assequible (Editorial: Institució Alfons el Magnà nim. Col·lecció: Biblioteca de Filologia), on l'autor es pregunta ¿Com s'ha format el sistema d'accentuació que apareix en les Normes de Castelló (1932)? ¿És racional i coherent? ¿És adequat per a la societat (accentuació de conduia, conduiem, conduieu; conduir, conduit, conduint; traicio, conduire, conduiria; penseu, pensaveu, pensarieu)? Després de comparar-lo amb el sistema del castellà i el de l'italià , el llibre deduïx que no és assimilable per als parlants per quatre factors: 1) la dièresi tònica, que no és necessà ria (la Renaixença accentuava veà / veÃna); 2) l'à tona, que sobra (si és camió –no camïó–, serà descafeinat –no descafeïnat–); 3) les excepcions freqüents ({entén però diran}, {veïna però egoisme}, {traïció però traireu}); 4) les regles que no responen a les estructures pròpies, sinó a les del llatà (obliqüitat però perspicuïtat) i les del francés (fluïdesa però fluid).
L'estudi de com s'han elaborat les regles d'accentuació mostra que l'objectiu no era aconseguir un sistema coherent i apte, sinó procurar que estiguera tan separat com fora possible del castellà (encara que això creara dificultats insalvables als parlants).
La segona part tracta l'accent diacrÃtic (mon pare / el món), llista de paraules que ha anat variant i que les gramà tiques no mostren per a qué aprofita. Amb arguments clars, Giner (1956) ho qüestionà , i Solà (1973) ho perfeccionà . Però les institucions normativitzadores no han aplicat les seues aportacions.
El llibre està elaborat des d'una orientació humanista i transversal: la llengua és dels parlants i del poble; i els gramà tics deuen fer propostes que, a més de coherents, siguen assimilables i practicable. En definitiva els gramà tics han d'estar al servici de les persones i de la societat. Eixa visió és poc compatible amb l'elitisme lingüÃstic, que espera que els parlants es limiten a callar i seguir els preceptes dels gramà tics.
Presentació del llibre
