Una enquesta de LA UNIÓ entre la joventut del camp valencià revela la necessitat de més suport real, formació pràctica i assegurar una rendibilitat

La Unió Llauradora i Ramadera ha realitzat una enquesta entre llauradors i ramaders joves de la Comunitat Valenciana amb l'objectiu de conéixer de primera mà les seues inquietuds, prioritats i propostes. D'ella es desprén com a eixos principals una necessitat de més suport real, una formació pràctica i assegurar una major rendibilitat per a assegurar el futur del camp valencià.

Els resultats, obtinguts entre el 15 de maig i el 30 de juny, dibuixen un col·lectiu actiu, conscient dels seus reptes i amb una clara voluntat de transformar el model agrari actual. El perfil majoritari de les persones enquestades correspon a joves d'entre 30 i 40 anys (57,1 %), la qual cosa evidencia una incorporació tardana al sector. Els menors de 30 a penes aconsegueixen el 9,5 %, la qual cosa constitueix un crit d'atenció urgent sobre la falta de relleu generacional. Malgrat això, més del 60 % de les persones enquestades acumula més de sis anys d'experiència agrària, un senyal de consolidació que conviu amb un 23,8 % de noves incorporacions que requereixen un acompanyament ferm en els primers anys. Els cultius més representats són cítrics (33,3 %), hortalisses (23,8 %) i fruita seca (9,5 %), al costat d'altres produccions com a caqui, olivar o arròs, la qual cosa exigeix enfocaments diferenciats i específics per a cada realitat productiva.

Les prioritats formatives són clares. Se sol·licita formació pràctica i adaptada, amb especial interés pels tallers en finques innovadores (61,9 %), cursos en línia (57,1 %) i sessions presencials (42,9 %). Quant als continguts, destaquen les ajudes PAC i la burocràcia (71,4 %), l'agricultura ecològica (47,6 %), el quadern digital, la comercialització i la gestió fiscal-laboral. La baixa rendibilitat (66,7 %), l'alt cost de producció (61,9 %) i els preus baixos en origen (47,6 %) són els grans obstacles assenyalats. A això se sumen l'amenaça del canvi climàtic, l'excés de tràmits administratius i la competència deslleial de tercers països.

Propostes concretes per a l'organització i les Administracions

Les persones joves reclamen a LA UNIÓ un paper proactiu: assessorament tècnic continu, formació específica en agricultura ecològica i resiliència climàtica, trobades juvenils, major visibilitat del col·lectiu, i un suport administratiu per a accedir a ajudes.

Cap a les administracions, les demandes se centren en mesures estructurals. Rendes agràries, ajudes inicials, preus justos, visibilitat institucional, més formació tècnica, i creació de bancs de terres i maquinària, juntament amb una reducció dràstica de la burocràcia i protecció del sòl agrari enfront de macroprojectes, són algunes de les demandes.

L'enquesta revela un alt grau de predisposició a participar activament en un grup jove dins de l'organització. En aquest sentit, el 38,1 % ja mostra interés, un 28,6 % ho consideraria si es facilita la participació, i un 14,3 % ja està implicat. La creació d'espais àgils i amb impacte real és clau per a consolidar aquesta participació. A més de les seues peticions principals, moltes persones joves han manifestat també preocupacions relacionades amb la defensa del territori, la necessitat de finançament accessible, la recuperació de coneixements tradicionals i una crítica al model comercial actual.

En paraules del secretari general de LA UNIÓ, Carles Peris, "aquesta enquesta ens reafirma en què hi ha una joventut agrària preparada i amb visió transformadora. No podem fallar-los. El relleu generacional no sols passa per facilitar la incorporació, sinó per garantir la permanència digna i viable dels qui aposten per viure del camp".