Vicent Marzà. LAURA FLORENTINOHem aconseguit ajudar a coordinar un grup parlamentari ací a Les Corts, que ha passat de ser un grup de govern a un grup d'oposició. Tenim gent molt bona, gent nova, que està agafant el relleu dels temes que jo també portava a la Conselleria i que han de projectar-se i, per tant, obrir un espai més a la representació dels valencians i les valencianes com és el Parlament Europeu. Em motivava, m'ha motivat sempre i, a més a més, crec que serà el millor altaveu per a poder parar les polítiques retrògrades del govern del Partit Popular i Vox, i per això vaig allà, a parar-les i a construir una nova Europa. I així ho han decidit els companys i companyes de Compromís, que siga jo qui vaja allà a representar-nos.
Crec que és un molt bon altaveu per a lluitar per les qüestions d'ací i una plataforma al servei del conjunt de necessitats que tenim ací. De fet, ho fem de forma coordinada amb tota la gent que està treballant, tant al grup parlamentari, com a les diputacions, com als diferents ajuntaments. Serà una manera de sumar un altaveu més, amb una persona com jo, que ja tinc experiència tant en govern com en el parlamentarisme i també en negociació en la Comissió Europea i en les diferents institucions. El que fem és guanyar un espai, no en perdem cap, i multipliquem el resultat i demostrem també que Compromís som un equip que tenim moltíssima gent. I això és el que més m'importa a mi. Jo crec que els hiperlideratges no ens porten a res que construïsca un avançament estable i nosaltres volem progressar de forma estable i és la millor ferramenta que tenim, treballar en equip.
Tinc l'experiència d'haver estat ja a Europa negociant coses tan importants com per exemple recursos per a construir escoles. He estat allà també cridat per la Comissió Europea com a referència de bona pràctica per ensenyament de llengües, pel que hem fet en Cultura, pel que hem fet en Educació i, per tant, he negociat ja amb les institucions europees. Aporte eixa part d'experiència directa ja allà i també la que hem tingut ací a Les Corts i com a diputat. El que vull fer allà és seguir aportant, i així ho han decidit els militants i els simpatitzants de Compromís, que van votar en les primàries per a sumar eixe espai més, que representa els valencians i les valencianes. És importantíssima la política d'Europa i, per tant, necessitem que el dia a dia dels valencians i les valencianes estiga allà, i si no està Compromís, no estarà.
Considere que estem començant el canvi de cicle electoral. De fet, estic segur que estes eleccions seran un punt d'inflexió per tornar a ampliar la base, a recuperar espais que fins ara ens havien debilitat, que havien tingut menys resultat, i estic segur que servirà. De fet, ho acabem de vore amb la mobilització ciutadana que hi va haver amb la vaga, contra les retallades d'educació. En tan sols deu mesos, el govern de la Generalitat de PP i Vox torna a fer el que feia els últims vint anys, que és retallar els serveis públics i debilitar-los, i la gent ja està començant a aixir el carrer. I és que és cert, necessitem parar-los els peus i, per a parar-los els peus, el millor que pot passar és que les persones que s'estan manifestant, que estan sentint i vivint les retallades, vagen el dia 9 de juny a votar a Compromís i poder plantar-los cara i enfortir la nostra posició per a debilitar la posició del govern de PP i Vox.
És una persona amb moltíssima experiència en el seu àmbit i ha sigut directora del CEAR, que és la principal institució d'ajuda als refugiats. És una persona especialment competent en esta matèria, molt afable, molt amable i ens portem molt bé. No ens coneixem de fa molt, però ens complementem molt bé. Jo tinc una experiència en àmbit més polític, de representació i de lluita i batalla política, i ella la té en l'àmbit de les associacions. De veritat és que és un plaer treballar amb ella i compaginar-nos. Però el cert és que jo la campanya la vaig a fer ací. Compromís Sumar és el nom de la candidatura al País Valencià. No anem a moure'ns d'ací i anem a fer tota la campanya ací, coordinada per Compromís. Per tant, és una campanya 100% de Compromís que coordina i suma a més forces polítiques, com és Esquerra Unida, Sumar, la Junta Aragonesista, Nueva Canarias, Más Madrid... És a dir, és una forma cooperativa de tindre un major impacte electoral.
Nosaltres formem part de l'Aliança Lliure Europea, que pertany al grup parlamentari Els Verds/Aliança Lliure Europea i que són els partits com Compromís d'altres pobles sense Estat, de minories lingüístiques i que són d'esquerres i ecologistes. En eixe sentit, s'està intentant polaritzar amb els verds d'Alemanya i el cert és que no és una qüestió d'una part ideològica dels verds, sinó que és una qüestió de l'estat d'Alemanya en si mateix. La posició alemanya de partits que van al grup parlamentari de l'esquerra, que és al mateix al qual va Podemos, o dels verds, o dels socialdemòcrates, o del partit popular alemany és pràcticament la mateixa en temes com la qüestió de Palestina. Per tant, no és un tema dels verds alemanys. És un tema del conjunt de forces alemanyes. Em sembla prou artificial eixa polèmica, perquè és una qüestió d'història d'Alemanya i de posicionament dels alemanys. Nosaltres no estem allà, nosaltres estem en una posició clara i contundent en què Europa ha de tindre la veu pròpia a nivell internacional, que no ha de ser subsidiària de ningú, ni d'Estats Units, ni de Rússia, ni de la Xina, i que ara mateix a Palestina està havent-hi un genocidi que s'ha d'aturar ja i això és el que anem a representar allà de forma tan clara i contundent.
Ja ho hem viscut ací. Hi ha una qüestió estructural, que no és una onada. Europa necessita transformar-se d'arrel. Les polítiques que es fan han d'anar al foc del problema i no a maquillar el sistema. Per tant, necessitem polítiques molt més valentes que de veritat ajuden a les persones treballadores. I no ens val maquillar el sistema, fer paraules i no anar al fons, perquè això ho aprofiten les forces d'extrema dreta perquè l'últim assenyale al penúltim, per a no estar assenyalant al de dalt. I això és el que anem a fer allà, a batallar contra l'extrema dreta, però no només per a desenmascarar-los, que també, sinó sobretot per a construir polítiques que ajuden la majoria social a millorar les seues condicions. Jo crec que per ahí va eixe ascens, que molta gent s'ha sentit desemparada de les polítiques que han fet determinades institucions i que molta gent, la majoria treballadora, ha acabat votant a partits que realment no els representen, que van contra els seus interessos.
Les eleccions valencianes malauradament van anar molt d'un marc estatal i no tant d'un marc de què estava passant ací. De fet, si s'analitzen les preguntes dels estudis d'opinió, la majoria social deia que s'estava treballant bé, però tenia una percepció roïna del govern de l'Estat. I vam votar molt en clau estatal. Per tant, nosaltres el que pensem és que cal molta més valentia en les polítiques públiques. Que al Partit Socialista no li poden tremolar sempre les cames. Per això estem nosaltres. També cal evidenciar eixes incoherències que fins ara no s'havien pogut evidenciar dels partits d'extrema dreta. Sempre han estat dient, com si ells foren els partits antisistema, com si foren els que treballen per la majoria, quan en realitat només treballen per als de dalt i són el propi sistema.
Doncs que és un pas que ja fa anys que hauria d'haver arribat, però que és insuficient. No només s'ha de reconéixer l'Estat palestí, sinó que s'ha d'anar molt més enllà. S'han de trencar totes les relacions amb Israel respecte a la venda i compra d'armament. S'han de trencar totes les relacions amb Israel amb el finançament mitjançant fons europeus i també amb fons espanyols de la recerca i investigació militar que fan a Israel. I, per tant, se'ls ha de dir clar que és un genocidi que s'ha de parar ja. I per poder fer això, es podrà fer des del govern de l'Estat, però sobretot necessitem més Europa.
Jo crec que el que cal és que Europa tinga eixe posicionament propi, que no siga subsidiari ni dels Estats Units ni de Rússia, ni de la Xina. I per a això, el que cal és una coordinació de tots els exèrcits de la Unió Europea, s'han de coordinar per a tindre una força de pau, una força de defensa coordinada. I això no passa per augmentar l'estratègia militar de cada país, ni per destinar més diners a la guerra. Això passa per coordinar més tots els exèrcits que hi ha en els països de la Unió Europea i tindre una posició de força per a poder dialogar, per a poder ser els diplomàtics del món, per a poder ser nosaltres l'espai de democràcia i de drets humans. Esta invasió totalment il•legítima de Putin s'ha d'acabar, però no s'acabarà amb més guerra, s'acabarà amb democràcia, amb diàleg i amb diplomàcia.
Doncs que els exèrcits que ara tenen cada estat de la Unió Europea han de coordinar-se perquè siga un exèrcit interoperable del conjunt d'Europa, que actue internacionalment com a una força de pau i democràtica, i no al servei dels interessos ni d'Estat Units, ni de Rússia ni de la Xina. La posició pròpia d'Europa passa per més posició diplomàtica, més fortalesa i també passa per eixa coordinació dels exercicis, que no implica, i això ho dic així de clar, eixa escalada bèl•lica i eixa desaforada inversió que es vol en exèrcits, en indústria militar, que no és necessària si es coordina el que ja existix i si es creu veritablement en Europa, que és el que hem de fer..
Jo crec que el que s'ha de fer és acabar amb esta situació de guerra. I s'han de centrar els esforços el màxim possible en la posició diplomàtica, de com va acabar i quin és el procés de pau per a poder seguir endavant i penalitzar a qui ha envaït un territori sobirà. Nosaltres pensem que ampliar la Unió Europea sí, clar que sí, ampliar-la amb els condicionants de democràcia, de pau i d'una bona coordinació amb el conjunt d'Europa, però per a fer-la més forta. I per això, evidentment, ha d'haver-hi eixos condicionants, hem d'acabar amb eixa guerra, com hem d'acabar amb totes les guerres que hi ha ara mateix en el món.
Sincerament, no està responent als interessos del conjunt de la ciutadania europea i que està, a més, responent els interessos geoestratègics dels Estats Units en una mirada al voltant del món que és caduca. Els equilibris mundials han canviat i Europa ha de ser un tercer o un quart espai propi que siga capaç de ser coherent amb els valors que el van conformar. Els valors de la democràcia, de la pau, de la justícia, de la seguretat i d'un espai social i de pau i progrés que va nàixer precisament per acabar amb una guerra i en temps de guerra.
La primera de totes és que el nostre dia a dia estiga representat allà. Això només passarà si està Compromís al Parlament Europeu. El Partit Popular d'Espanya votava en contra del corredor mediterrani, com a exemple. El Partit Socialista moltes vegades ha votat en contra dels interessos dels llauradors valencians. Vox es rendix a la seua internacional ultra que porta, el comissari d'Agricultura. És evident que necessitem una força com Compromís per a representar-nos de forma directa, per a traslladar la protecció dels nostres sectors productius, sector primari, llauradors i pescadors. Necessitem, sí o sí, que tinguen clàusules espill amb els acords amb tercers països, perquè les condicions que s'exigixen als nostres s'exigisquen també a aquells que volem vendre els seus productes dins la Unió Europea. Hem de seguir avançant en el corredor mediterrani de forma contundent i clara, perquè millora el transport i la competitivitat de les nostres empreses, però sobretot la mobilitat dels ciutadans en el nostre país. Necessitem també poder avançar en drets i en llibertats. Necessitem una Europa que reconega que, ara que està canviant tecnològicament el món laboral, podem començar a reduir la jornada per a tindre millors condicions. Desenvolupar el pilar social europeu. I que els valencians i les valencianes tinguem eixa veu per a representar els seus interessos.
Per un costat, els acords amb tercers països de lliure comerç no poden estar supeditats a què la nostra agricultura no tinga preus justos. I, per tant, s'han de garantir les mateixes condicions al que entra que al que produïx ací. Segona idea que portem en el programa: fer que el que es produïx a la Unió Europea es consumisca primer ací. I després, respecte als llauradors, cal canviar el model de la PAC. En una de les últimes votacions que hi ha hagut en el Parlament Europeu, el PP i Vox han votat en contra d'afavorir els llauradors valencians en els criteris de repartiment de les ajudes europees. Va haver una proposta del nostre grup, de l'Aliança Europea Verds, per tal que les ajudes tingueren un màxim de quantitat per cada llaurador i llauradora, per cada propietari, perquè volíem beneficiar els xicotets i mitjans llauradors. 100.000 euros per a un xicotet productor d'ajuda europea és molt, però que el 80% de les ajudes vagen al 20% dels productors és una barbaritat. I és el que està passant, que els grans tenidors s'emporten el 80% de les ajudes i que molts xicotets agricultors, com els valencians majoritàriament, no poden ni accedir.
Sí, de fet, portem tres propostes molt contundents al voltant del dret a l'habitatge. Compromís lluitem i tenim claríssim que cal, si o si, una moratòria. Tenim tres casuístiques. Tenim gent que ve a treballar amb sous d'altres països i que rebenta el mercat a nivell de lloguer, gent que ve a jubilar-se que rebenta sobretot el mercat de compra i la gent dels pisos turístics i legals. Ja ho hem dit, no es poden donar més llicències. De fet, s'han de revertir algunes de les llicències donades i, sobretot, s'ha d'acabar amb els pisos il•legals. Per això hem engegat una campanya per poder denunciar estos pisos il•legals a València i que ampliarem al conjunt del país. I pensem que els països d'origen de les persones que venen a viure ací han de compensar als països d'acollida per a vivenda pública.
És difícil fer-ho des de les institucions europees, perquè el Parlament Europeu no té capacitat coercitiva, és a dir, no té una capacitat sancionadora. Són els estats els que acorden normalment. Per tant, no es pot fer una cosa directa, però sí que es poden impulsar directives. I en este sentit, nosaltres estem en contra del maltracte animal. En eixe sentit,i això ja és opinió personal com a candidat, és que cal acabar amb determinades pràctiques que maltracten els animals. Per a fer això, ho haurem de fer de la mà de molta ciutadania. I això passa per no destinar diners públics a pagar este tipus de maltractaments, perquè moltes d'estes polítiques són dependents de les institucions públiques. L'altre dia el ministre de Cultura va prendre una decisió completament encertada: "la tortura no és cultura". No es pot tindre un premi de tauromàquia des del Ministeri de Cultura. Crec que és bastant evident.
Vicent Marzà. LAURA FLORENTINO
