P erdoneu-me si esta setmana no estic massa contenta. Estic farta d'escoltar els polÃtics contant-nos el que volen fer i el que hem de fer. No són capaços de fer i actuar. Amaguen les seues misèries en unes noves eleccions i ens fan anar a votar. M'agradaria no anar a les urnes. O millor encara, voldria arribar allà i depositar un paper on els diguera el que pense d'ells. Però bé, no potser.
No cregueu que la culpa del que ens passa és tota dels polÃtics. No sols ells són insolidaris i egoistes. Estos dies he vist les pintades en l'església de Santa Maria i en la Casa dels Belenguers. Crec en la llibertat d'expressió però no en el llibertinatge. No m'agrada que es maltracte el mobiliari urbà ni tampoc el patrimoni. A voltes, l'administració tarda a corregir les gamberrades i les deficiències. Pense que havia d'haver llevat prompte les pintades i també els cucs que hi ha en el barri del Nord del Palà ncia. Lourdes està desesperada de vore'ls pels carrers i fins i tot entren en algunes cases.
La humanitat està una miqueta ratllada. Fixeu-vos en el juà a l'home de Sagunt que va intentar matar la seua dona perquè volia divorciar-se. Conec una miqueta el cas perquè la meua amiga Maria m'ho va contar, quan passà . Diuen que demanen 13 anys per a ell i em sembla poquÃssim. Si a Oriol Junqueras li n'han posat 13 i no ha mort a ningú, com a una persona que ha intentat assassinar li volen posar el mateix temps?
Però deixem-nos de tanta serietat. La vida també està per a viure-la. El cap de setmana passat fou llarg. Encara que no he viatjat, m'ho he passat bé. Ma mare és de visitar els cementeris i com que tenim familiars en quasi tots els pobles de les Valls els hem recorregut tots. Em va agradar escoltar la música en el de Faura. Encara que dimarts passat es trobava mal, de seguida es va recuperar. Es marejà i perdé el sentit per uns minuts. Sort que li va pillar en la butaca i no va caure.
Per eixa raó, un any més, quasi com si fora una tradició, em vaig quedar sense anar als premis EPDA. Encara recorde el premi que em donaren i que no puguà arreplegar. Per cert, sempre se li oblida a Pere donar-me'l. Quan em case, m'agradaria tindre'l en un lloc visible del saló. He vist que va ser un èxit. És que este director val per a tot. Jo crec que havia d'estar més reconegut perquè és una gran periodista i millor persona encara.
D'entre tot el que he fet estos dies el que més m'ha relaxat és el passeig per Sant Esperit. Dissabte el meu xic i jo passarem el matà per allÃ. Tinc un rellotge que marca les passes i vaig fer-ne 20.000. De nit estiguérem sopant amb els amics del Port. Ens presentaren una parella Eren Julia i Pere. La veritat és que potser quedem amb ells. S'acaben de casar. Ell és de les Valls i ella de València. Ens contaren que estan contentes de viure allà encara que la telefonia funciona fatal.
Acabà rem tard però encara tinguérem temps de gaudir al llit una horeta. Em va fer sentir molt o és que jo estava prou inspirada. Ens posà rem
uns vÃdeos i tal volta per eixa raó estigueren especialment animats. El que vaig viure em dona per a escriure un llarg i extens poema.
Vos he de deixar. Necessite anar a la dutxa i arreglar-me. Sort que queda poc per a acabar la setmana. A més necessite que arribe divendres per a comprar-me amb tranquil·litat roba. Disfruteu d'estos dies. Besets.
