Zona de confort

No ens hauran donat la murga amb "crisi en xinés s'escriu amb els ideogrames de 'perill i oportunitat'","estar conformes és sinònim de no progressar en la vida"! Sentir-se insatisfet és l´estat d'ànim d'este segle.

Un exemple: estudis sociològics recents sostenen que una majoria de valencians i valencianes considera estem malament. Al mateix temps si s'els pregunta als enquestats com consideren la seua situació particular, més de la mitat considera que no està tant mal. Tanmateix insistim en què tot va mal i que caldria canviar alguna cosa o algú perquè tot canvie a bé.

Els canvis també tenen els seus perills, diran alguns. Per a estes persones no deuríem de tornar enrere en qüestió de drets i garanties socials: el que ha sigut serà i el que és ja ha sigut.... No hi ha res nou sota el sol! (sols, estos sí que es van a quedar, sí...)

Però la vida és canvi, tot canvia. Tindre una actitud positiva no fa d'estos canvis millors o pitjors per a les nostres vides. El que sí funciona indiscutiblement és tindre seguretat en qualsevol circumstància nova.

Ara bé, com anem de seguretat? Ser segurs implica haver-se equivocat, haver adquirit experiència i sobretot, créixer en un ambient estable. I d'estabilitat com anem? Jo crec que l'ambient està destarifat com l´estat d'ànim de tothom en un dia de calor insuportable!

Si no tenim estabilitat, difícilment tindrem seguretat. Amb poca seguretat el que anem a tindre és por i amb por anem a ser temeraris. Algú que siga temerari no s'adapta als canvis sinó que els provoca en perjudici propi.

Comprendrem ara de què va tot açò dels ideogrames xinesos, la zona de confort i que cal eixir d'ella, tant si parlem de la vida privada com de l'estat del benestar. Va del fet que cal desestabilitzar perquè es prenguen les decisions equivocades en benefici de qui està ben segur del que fa a l'altre costat de la pantalla.

Eixe o eixos sí que estan en la zona de confort!