Joan-Carles JoverLa taxa d’atur registrat a Almà ssera a finalitzar 2021 era del 13,11%. No obstant això, al novembre de 2022 se situava en 12,35% i es preveu que en conéixer-se les dades totals de l’any la taxa es trobe fregant del 12%. Cal destacar que aquestes dades no es produïen des d’abans de la greu crisi de 2008.
Almà ssera no ha sigut una excepció a la comarca, ni en tota la comunitat autònoma de València. AixÃ, el nombre total d’aturats s’ha situat en els 338.243, la qual cosa suposa un -8,95% de descens en 2022, segons ha informat aquest dimarts (2 de gener) el Ministeri de Treball i Economia Social en un comunicat. Aquestes xifres són històriques, no sols pel descens de l’atur, sinó també per l’augment d’afiliats a la Seguretat Social en la Comunitat Valenciana.
Si al novembre, la Comunitat Valenciana havia liderat la baixada d’atur a Espanya, amb 15.330 aturats menys (-4,32% respecte a octubre), i el nombre total d’aturats s’havia situat en els 339.295. A aquestes excel·lents notÃcies cal afegir (segons ha informat també el Ministeri de Treball i Economia Social) que al desembre l’atur ha baixat en 50.431 persones respecte a novembre de fa un any (-12,94%) en la Comunitat.
Els sectors que han registrat un major descens en termes absoluts han sigut: el sector serveis, amb quasi 12.000 aturats menys, i en termes relatius, el sector agrÃcola, amb una disminució del 9,06%.
Aixà mateix, la millora de la situació arriba a tots els sectors, gèneres i grups d’edat, però destaca especialment la intensa reducció de l’atur juvenil, amb una baixada del 14%. Ocorre el mateix si ens fixem en la distribució territorial de les dades: la desocupació baixa en 32 de les 33 comarques valencianes.
Totes aquestes dades positives per al territori valencià , en general, i per Almà ssera en particular no són fruit de l’atzar, sinó de treball conjunt i coordinat de les administracions públiques i dels sectors productius. Durant aquesta legislatura hem consolidat molts projectes i hem creat molt de nous. Un treball tità nic en moltes ocasions, no sempre ben entés.
Sovint em pregunten alguns veïns per a què tant d’esforç, energies i pressupost municipal en fer programes de promoció econòmica sostenible. I ho pregunten perquè creuen que això és un tema exclusiu de la Generalitat o del Govern Central. Pensen que la creació d’ocupació la faciliten aquestes Administracions Públiques.
Tanmateix, els hi explique que totes les actuacions supramunicipals (també les de la Comissió de la Unió Europea) són essencials i imprescindibles, sense les quals no es produirien ens avanços en la lluita contra l’atur, el canvi de model econòmic i de lluita contra el canvi climà tic. Però, també els hi dic que les administracions més properes a la ciutadania, els ajuntaments, no podem desentendre’s de les polÃtiques de promoció i desenvolupament sostenible.
Resulta cert que l’Ajuntament d’Almà ssera, ara per ara, no té capacitat, ni recursos per acordar programes amb el Govern Central o la Unió Europea i els fons Next Generation, i aquest ha de ser un objectiu de la propera legislatura: atraure fons econòmics d’inversions per al nostre poble.
Però també resulta cert que durant els últims anys hem sabut atraure subvencions de la Direcció General del Comerç, de la Direcció General de Cultura o de la Diputació de València, entre altres. A més d’actuacions amb organismes autònoms de la Generalitat com IVACE i com LABORA, o amb ens públics supramunicipals com la Mancomunitat del Carraixet o el Pacte Territorial per l’Ocupació del Consorci comarcal Pactem Nord.
Tota aquesta activitat ha suposat, per una banda, un reforçament de l’activitat econòmica local. És aixà des del moment que el treball cooperatiu entre les administracions i entre la nostra administració local i els sectors productius locals sempre suposa un benefici, no solament per als diferents sectors, sinó també per a la població en general, que veu unes majors oportunitats al nostre poble.
Però, a més amés, i per altra banda, perquè sempre ha sigut voluntat d’aquesta regidoria prioritzar les compres de proximitat. Això suposa posar en valor el comerç local, siguen botigues, xicotets tallers o despatxos professionals. Això suposa treballar amb els teixit associatiu del poble i dotar-los de subvencions nominatives que afavorisquen la seua activitat.
Això suposa crear espai d’encontre i de visibilització, com FirAl, la fira del comerç local d’Almà ssera, o la Setmana del comerç local o les campanyes de promoció: com Carnestoltes al febrer; com halloween, per Tots Sant; com Rebaixes per Gener; com Nadal-Cap d’Any-Reis; etc.
Això suposa la consolidació de l’à rea de Turisme Sostenible Municipal que dinamitza i atrau visitants de fora del municipi: com ho hem fet quan en 2022 hem sigut la seu del Festival Miradors de l’Horta que en aquesta edició ha comptat amb més de 3000 visitants i amb un impacte en mitjans de comunicació i xarxes socials que haguera sigut molt difÃcil d’aconseguir d’altra manera; i ho farem també en l’abril de 2023 amb la celebració a Almà ssera, per primera vegada al poble, de l’esdeveniment educatiu més important en la comarca com són les 36è Trobades d’Escoles en Valencià .
Això suposa el manteniment d’accions permanents de promoció i ajuda als nous projectes d’emprenedoria o un treball més assossegat amb el sector industrial del nostre polÃgon o una actualització del Museu de l’Horta adaptant-ho al segle XXI amb la seua digitalització i la projecció de nous espais museÃstics i d’informació turÃstica.
Molt s’ha fet, però molt queda per fer. Com la creació dotacional de creació de l’Àrea Comercial Urbana d’Almà ssera. Com la ampliació i consolidació de l’etiqueta «Des del Cor de l’Horta» que identifica productes de proximitat. Com la conformació de l’Entitat de Gestió i Modernització del PolÃgon Industrial d’Almà ssera. Com el desenvolupament del producte de turisme sostenible «Cor de l’Horta», com destinació cultural. Com la transformació del model energètic local amb la promoció de Comunitats Energètiques Locals. Com l’ampliació dels serveis mancomunals, com són els de Serveis Socials, que done resposta a les necessitats dels nostres Majors i dels nostres Dependents. Com la creació d’una Mancomunitat instrumental per a l’atenció del desenvolupament ocupacional i la promoció econòmica sostenible. Com el suport als nostres llauradors que facilite el canvi generacional, la protecció de preus i la valoració del seu treball i els productes que generen.
Són molts projectes, són reptes que com a poble tenim. Però, com sempre dic, això i molt més ho podrem amb el compromÃs de tots i totes, perquè junts fem poble.
Comparte la noticia
CategorÃas de la noticia