Antonio Blasco y su mujer. FOTO CONCHA BLASCO VILANOVA. AÑO 1922 En
arribar el mes de març la vida festiva fallera invadix la comarca. El nombre
destacat de comissions a la capital, el fet que algunes poblacions planten
falles i el que gran part dels habitants del Camp de Morvedre viatgen al Cap i
Casal per viure la festa, significa que les falles no hi passen desapercebudes.
Per eixa raó en esta secció volem dedicar un espai a un personatge que va
tindre gran importància en la consolidació de les falles a la comarca i que no
obstant no resulta encara suficientment reconegut. Es tracta d’Antonio Blasco
Sanjuan, un deliniant treballador dels “Altos Hornos” resident al Port de
Sagunt però nascut a Estivella.
Antonio
Blasco Sanjuan va nàixer l’any 1890. Era fill del capità de l’exèrcit Francisco
Blasco Ferrer i de l’ama de claus Josefa Sanjuan Saera. Els seus progenitors i
tota la família eren oriünds de la població. Ell va realitzar estudis i va
descobrir prompte el Cap i Casal. Allí precisament va conéixer la seua muller
Dolores Julia Dasca amb la qual es va casar el 25 d’abril de 1918 a l’església
de Sant Joan i Sant Vicent de la capital. Tot això fa entendre que prompte
coneixeria aquelles primeres falles de la ciutat i especialment les de la zona
de l’Eixample on vivia la seua companya.
Encara
que la família política era de València ciutat i la seua d’Estivella, va viure
al Port de Sagunt, on va tindre un fill. S’hi va traslladar per treballar i
allí es va quedar. No obstant això, no va perdre el contacte amb Estivella ni
tampoc amb els seus familiars fins al punt que va tindre certa vinculació amb
el primer cadafal plantat a la comarca l’any 1924 i creat allí. El recentment
descobert llibret d’aquella falla de la plaça Vella no ha ajudat a esbrinar
quina era la totalitat de membres de la comissió però sí hi ha uns versos que
indiquen que uns dels seus autors va ser Francisco Ramón Obrer, casat amb la
seua germana Dolores Blasco Sanjuan l’any 1907. Estos deien “... Así en este
sac de palla/ Que serveix de panteón/Descansa Quico Ramón/Per trevallar en la
falla...”. Per tant es pot concloure que el nostre
personatge va participar en la construcció de la primera falla de la comarca i
quasi segur que seria el seu autor amb altres estivellencs.
Antonio
Blasco es va integrar perfectament en aquella societat incipient del Port de
Sagunt, on tots eren treballadors de la mateixa fàbrica. De fet entre els seus
amics va destacar Francisco Cervantes López amb el qual l’any 1926 va visitar
diversos tallers d’artistes fallers del Cap i Casal per crear ells
posteriorment la seua falla. Efectivament aquell somni es va fer real l’any
1927, quan es van reunir amb ells altres companys de l’empresa per fer un
cadafal. Es tractava del grup format per tots dos amb: Bautista López, Àngel
Chirivella, Antonio Pérez, Ángel Gavarda, Pedro J. Redón, Pascual Gómez i
Vicente Rams. Esta colla d’amics es va reunir a les cases d’Antonio Blasco i de
Bautista López per fer ninots que després cosien les seues mullers. La idea de
la falla va ser d’Antonio Blasco i els versos i les crítiques va fer-los
Francisco Cervantes.
Aquell
segon cadafal creat al Camp de Morvedre es va plantar al carrer del Poeta
Llombart, enfront de l’actual número 52. Estava dedicat a la situació dels
carrers del Port de Sagunt o “Port de Molvedre”, com posaven ells al llibret.
El remat era un laminador amb el corn de l’abundància que traia ferros
laminats. Eixa imatge simbolitzava la realitat laboral del Port al voltant de
la qual girava tota la vida quotidiana.
Des
d’aquell any la festa fallera va anar eixamplant-se al llarg del temps, amb
major o menor intensitat. En tot eixe procés va estar present Antonio Blasco
Sanjuan. De fet va ser l’artista faller del primer cadafal plantat a la ciutat
vella de Sagunt l’any 1932 amb la col·laboració de Francisco Fernández. Eixa
primera comissió presidida per Vicente Andrés Cervero i creada al voltant de la
“Sociedad Vitinícola Saguntina” es va plantar al Camí Reial, enfront
l’Ajuntament. El cadafal es va fer al Port de Sagunt, on vivia Antonio
Blasco, i va ser transportat fins
allí per dos remolcs cedits per “Altos Hornos del Mediterraneo”. La temàtica en
va ser la història de Sagunt.
A
partir de 1940 la realitat fallera va haver de començar quasi de zero, després
de l’acabament de la Guerra d’Espanya. També en eixe instant va estar present
Antonio Blasco en crear-se la comissió de “la Palmereta” l’any 1945. Ell amb
els seu amics Francisco Cervantes i Pascual Gómez (autors de la primera falla
de 1927) van plantar un gran monument al carrer Luis Cendoya, on entre els anys
1930 i 1935 s’havien situat ja altres cadafals.
Antonio
Blasco va ser reconegut com a artista faller especialment des d’este moment i
va realitzar diversos cadafals mentre que compaginava esta faena amb la de
treballador d’”Altos Hornos”. Així el 1949 va realitzar la primera falla per a
la comissió “la Marina” titulada “L’Aquari” i des d’aquell any va mantindre relació amb aquells fallers
per a la realització del cadafal.
Molt
més podria escriure’s d’este personatge per a fer justícia a la destacada tasca
que va realitzar com a artista faller des dels anys 20. Però eixe ja seria un
tema que donaria per a tota una publicació. Confiem que almenys estes línies
aprofiten per reconéixer la seua obra; i sobretot per a tindre en compte que va ser “Un personatge... i d’ací”.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia