Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
AntonioBlasco Sanjuan va nàixer l’any 1890. Era fill del capità de l’exèrcit FranciscoBlasco Ferrer i de l’ama de claus Josefa Sanjuan Saera. Els seus progenitors itota la família eren oriünds de la població. Ell va realitzar estudis i vadescobrir prompte el Cap i Casal. Allí precisament va conéixer la seua mullerDolores Julia Dasca amb la qual es va casar el 25 d’abril de 1918 a l’esglésiade Sant Joan i Sant Vicent de la capital. Tot això fa entendre que prompteconeixeria aquelles primeres falles de la ciutat i especialment les de la zonade l’Eixample on vivia la seua companya.
Encaraque la família política era de València ciutat i la seua d’Estivella, va viureal Port de Sagunt, on va tindre un fill. S’hi va traslladar per treballar iallí es va quedar. No obstant això, no va perdre el contacte amb Estivella nitampoc amb els seus familiars fins al punt que va tindre certa vinculació ambel primer cadafal plantat a la comarca l’any 1924 i creat allí. El recentmentdescobert llibret d’aquella falla de la plaça Vella no ha ajudat a esbrinarquina era la totalitat de membres de la comissió però sí hi ha uns versos queindiquen que uns dels seus autors va ser Francisco Ramón Obrer, casat amb laseua germana Dolores Blasco Sanjuan l’any 1907. Estos deien “... Así en estesac de palla/ Que serveix de panteón/Descansa Quico Ramón/Per trevallar en lafalla...”. Per tant es pot concloure que el nostrepersonatge va participar en la construcció de la primera falla de la comarca iquasi segur que seria el seu autor amb altres estivellencs.
AntonioBlasco es va integrar perfectament en aquella societat incipient del Port deSagunt, on tots eren treballadors de la mateixa fàbrica. De fet entre els seusamics va destacar Francisco Cervantes López amb el qual l’any 1926 va visitardiversos tallers d’artistes fallers del Cap i Casal per crear ellsposteriorment la seua falla. Efectivament aquell somni es va fer real l’any1927, quan es van reunir amb ells altres companys de l’empresa per fer uncadafal. Es tractava del grup format per tots dos amb: Bautista López, ÀngelChirivella, Antonio Pérez, Ángel Gavarda, Pedro J. Redón, Pascual Gómez iVicente Rams. Esta colla d’amics es va reunir a les cases d’Antonio Blasco i deBautista López per fer ninots que després cosien les seues mullers. La idea dela falla va ser d’Antonio Blasco i els versos i les crítiques va fer-losFrancisco Cervantes.
Aquellsegon cadafal creat al Camp de Morvedre es va plantar al carrer del PoetaLlombart, enfront de l’actual número 52. Estava dedicat a la situació delscarrers del Port de Sagunt o “Port de Molvedre”, com posaven ells al llibret.El remat era un laminador amb el corn de l’abundància que traia ferroslaminats. Eixa imatge simbolitzava la realitat laboral del Port al voltant dela qual girava tota la vida quotidiana.
Desd’aquell any la festa fallera va anar eixamplant-se al llarg del temps, ambmajor o menor intensitat. En tot eixe procés va estar present Antonio BlascoSanjuan. De fet va ser l’artista faller del primer cadafal plantat a la ciutatvella de Sagunt l’any 1932 amb la col·laboració de Francisco Fernández. Eixaprimera comissió presidida per Vicente Andrés Cervero i creada al voltant de la“Sociedad Vitinícola Saguntina” es va plantar al Camí Reial, enfrontl’Ajuntament. El cadafal es va fer al Port de Sagunt, on vivia AntonioBlasco, i va ser transportat finsallí per dos remolcs cedits per “Altos Hornos del Mediterraneo”. La temàtica enva ser la història de Sagunt.
Apartir de 1940 la realitat fallera va haver de començar quasi de zero, desprésde l’acabament de la Guerra d’Espanya. També en eixe instant va estar presentAntonio Blasco en crear-se la comissió de “la Palmereta” l’any 1945. Ell ambels seu amics Francisco Cervantes i Pascual Gómez (autors de la primera fallade 1927) van plantar un gran monument al carrer Luis Cendoya, on entre els anys1930 i 1935 s’havien situat ja altres cadafals.
AntonioBlasco va ser reconegut com a artista faller especialment des d’este moment iva realitzar diversos cadafals mentre que compaginava esta faena amb la detreballador d’”Altos Hornos”. Així el 1949 va realitzar la primera falla per ala comissió “la Marina” titulada “L’Aquari” i des d’aquell any va mantindre relació amb aquells fallersper a la realització del cadafal.
Moltmés podria escriure’s d’este personatge per a fer justícia a la destacada tascaque va realitzar com a artista faller des dels anys 20. Però eixe ja seria untema que donaria per a tota una publicació. Confiem que almenys estes líniesaprofiten per reconéixer la seua obra; i sobretot per a tindre en compte que va ser “Un personatge... i d’ací”.