Carles López Cerezuela. /EPDA Com guanyar-li a Federer? La resposta és molt senzilla: si vols guanyar-li a Federer no jugues al tenis amb ell. Li pots guanyar als escacs, al bàsquet o a tir olímpic però ho tens molt difícil per a guanyar-li al tenis.
Vox és un partit de nínxol ampli. És un partit fruit de la ira com ho va ser Podemos. Replega el descontent de la part conservadora-reaccionària però no és un partit generalista. Vox és un partit especialista. Només domina quatre o cinc temes on és especialista i replega el sentiment de rebuig de l'esquerra il·lustrada i urbanita amb complex de superioritat moral i intel·lectual. Estudis sobre les causes de l'ascens dels moviments autoritaris i reaccionaris hi ha un fum però les causes no són les solucions.
Quan un partit polític està segmentat i especialitzat en la construcció d'un relat polític a partir de quatre o cinc eixos és fonamental no centrar el debat en eixos temes que són la seua especialitat sinó buscar temes que no dominen, especialment la gestió de la incertesa.
El gran problema actual de l'esquerra política és que camina sobre una foguera sense apagar. Hi ha gent que porta els peus protegits i mai no es crema però quan passes amb els peus nus el dolor és insuportable. L'esquerra de 2022 (PSOE, Compromís i Podem) ha dimitit del combat pel model econòmic. Si mirem la composició dels seus òrgans polítics o les declaracions polítiques (no de gestió) o comprovareu que són sempre sobre els mateixos temes identitaris (feminisme, LGTBI, llengua, educació...). Cap al 2015 ja vaig detectar que eixos discursos eren fàcils de rebatre des d'un punt de vista racional perquè estaven basats en hipotèsis fàcilment falsables amb un poc de pensament crític. L'esquerra estava cavant la seua pròpia tomba en endinsar-se en camins postmaterialistes identitaris i abandonant el materialisme marxista. No és que jo tinga un pensament marxista però almenys el marxisme parlava de benestar i model econòmic. Per tant, era fàcil construir una dialèctica de millora social. Si les preguntes són les correctes, les respostes seran més adequades.
Fer les preguntes correctes és una feina periodística fonamental. En les entrevistes que he vist a líders de Vox sempre se li pregunta per les mateixes coses. Són les coses on Vox ha tingut temps de preparar un argumentari reactiu. Vox és fort en argumentari de gènere o diversitat sexual, és fort en argumentari d'educació però no és fort en resoldre els problemes econòmics ni en gestió. A Vox no se li pregunta per la inflació, ni pel model energètic, ni per la fiscalitat. Sempre intentem guanyar-li al tenis i acabem perdent.
Continuar pel camí de parlar de Vox amb menyspreu és seguir el camí francés que ha portat a quasi un 25% de vot quan el resultat habitual dels partits d'extrema dreta se situa entre el 10% i el 15% a nivell europeu. Vox ha de contestar les preguntes fonamentals de la realitat actual. Però no solament Vox, també l'esquerra política manté debats sobre el sexe dels àngels des d'espais de debat on la major preocupació és on anar de viatge en el mes d'agost.
Llancen míssils a tres hores d'avió. I cauen perquè hi ha un model polític alternatiu a la democràcia liberal que té possibilitats d'èxit. I això és una guerra ideològica que necessitem tornar a guanyar. I es guanya des de la complexitat de les preguntes. Es guanya des de la raó, les dades i les solucions, des de la gestió i el treball. No des del fanatisme, la superioritat moral, el relat de creences màgiques i la negació de l'altre. No guanyarem si continuem jugant al tenis.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia