Crònica d'una presa de possessió

Foto: Lluís Mesa.

El 28 de juny de 2015 es va caracteritzar per ser un típic dia calorós estiuenc. En este cas a més va estar marcat per una especial presa de possessió. La del nou president de la Generalitat. Este acte, tot i ser-ne ja el del sisé inquilí de la Generalitat, ha estat marcat per un ritual innovador. L’estricte protocol oficialista s’ha trencat en favor de l’accés lliure del poble a la institució.

L’entrada de Ximo Puig a les Corts Valencianes per a prometre el càrrec va estar marcada per unes notes una miqueta diferents. No es tractava de la presència d’autoritats polítiques estatals sinó del fet que a les portes d’eixa magna seu estiguera una banda de música o uns dolçainers. Tot ben bé coordinat pel polític comarcal Pepe Catalunya. Allí estaven també l’alcalde Benifairó de les Valls, el de Gilet o la d’Albalat dels Tarongers. 

A l’interior de la cambra romanien els diputats del Camp de Morvedre Teresa Garcia i Fernando Delgado. Mentrimentres la Generalitat estava oberta de bat a bat. La ciutadania podia entrar per la porta del carrer dels Cavallers i eixir per la de la plaça de Manises. Més tard, en entrar el nou president per eixa mateixa porta, ho feren amb ell nous ciutadans i noves ciutadanes que quedaren al pati. Pogueren vore com Fabra va protagonitzar un exquisit traspàs de poders. 

També estaven dins d’eixe espai diversos polítics locals com ara l’alcalde Faura Toni Gaspar. L’última part de l’acte va ser l’eixida a la plaça de Manises. Els sucs hi eren oferits als assistents que es volgueren desplaçar fins allí per escoltar el “Botifarra” i vore el nou president. Ximo Puig i Mónica Oltra atengueren la música amb gran atenció, molta calor i l’ajuda d’un palmito.. Després pujaren a l’escenari per saludar el cantant.

 En definitiva, eixa és la crònica d’un dia històric marcat per una presa de possessió diferent de les anteriors, on també va estar present la comarca. Ningú pot discutir que tot fou distint; ni aquells que el votaren ni els que decidiren no fer-ho. Ara, passat eixe moment, queda esperar que el canvi de formes tinga continuïtat de fons.