El comportament electoral a l'Horta Nord

L’Horta Nord ha format part de l’històric ‘Cinturó roig’ de l’àrea metropolitana de València, anomenat així per ser un feu històric dels socialistes fent de contrapés als governs conservadors de la ciutat i de la Generalitat. I és que, la comarca, té un comportament electoral i una trajectòria que permet dibuixar tres etapes històriques:

1977–1993 Transició
i hegemonia del PSPV-PSOE
Durant esta fase, els socialistes han sigut els més votats en tots els comicis als quals s’han presentat (municipals, autonòmiques, generals i europees). Destaca el 54’3% dels vots en la comarca en les Generals de 1982 amb la primera majoria absoluta de Felipe González. Fins a la dècada dels 80, fou la UCD d’Adolfo Suárez qui feu ombra amb un 30% dels vots a la comarca, 5 punts per davall del PSOE. Esta igualtat la contrarestaria el PCE amb bons resultats d’entre l’11% i el 17% dels sufragis fent així que els governs caigueren en mans de l’esquerra. A partir del 82’ i fins al 1993, el partit de la rosa obtindria sempre uns resultats per damunt del 40% dels vots amb un segon lloc reservat per al Partit Popular (Aliança Popular/Coalició Popular/Coalició Democràtica) amb resultats d’entre el 19% i el 39% en detriment de comunistes i centristes.

1994 –2014 Bipartidisme
i hegemonia del PPCV
2015–Ara Multipartidisme
Les Eleccions Europees de 2014 donarien representació i visibilitat a nous partits: Podem i Ciutadans. És l’inici de la fi del bipartidisme i de la desfeta dels populars: perden més de la meitat del seu electorat. L’ascens de Compromís, sobretot en les cites municipals i autonòmiques, i l’aparició en l’escena política de Podem i Ciutadans, així com de Vox més tard, trenquen el tradicional equilibri de forces tot i que estes tres darreres formacions flaquegen en els comicis locals.
La Comarca Científica