El Museu de Prehistòria exhibeix el conjunt ritual únic al món íber descobert a La Bastida de les Alcusses

Les peces han sigut prèviament estudiades i restaurades

El diputat de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius, ha presentat aquest matí, a les sales de Cultura Ibèrica del Museu de Prehistòria de València, un excepcional i complex dipòsit ritual, després del seu estudi i restauració en el qual han participat una desena de professionals.

A l’acte també han participat la directora del Museu de Prehistòria de València, Helena Bonet, i el codirector de l’excavació Jaime Vives-Ferrándiz.

Segons ha comentat el diputat de Cultura, “el dipòsit investigat i documentat per l’equip interdisciplinari coordinat pels tècnics del Museu de Prehistòria de la Diputació de València sitúa a La Bastida com a referència ibérica mundial i ha permés identificar un ritual únic al món íber”.

El conjunt ritual va ser trobat entre els anys 2010 i 2011 a la Porta Oest de la Bastida de les Alcusses, a Moixent, un oppidum ibèric ocupat entre final del segle V a de C. i el tercer quart del segle IV a. de C.

Durant l'excavació es van trobar cinc panòplies de guerrer, incloent-hi falcates, escuts i llances de diversos tipus, entre ferratges i fustes de la porta mateixa, així com ceràmica, llavors, fruits, restes de fauna i restes constructives.

Un ritual únic fet en estiu fa 2.400 anys

“S'ha pogut identificar la seqüència d'un gran ritual fet a l’entorn del 375-350 a. de C. per a commemorar la renovació de l'entrada principal i les estructures defensives de l'oppidum de la Bastida de les Alcusses”, ha explicat la directora Helena Bonet i ha assenyalat que l’estudi de les restes permeten afirmar que la celebració íbera es va fer en estiu.

Aquest ritual va implicar la deposició ritualizada d'armament, beguda i aliment, com indiquen les crateres i copes gregues i locals, o la llavor de cereals i fruits i restes d'animals. Aquestes restes es van dipositar al costat de taulons i ferratges de la porta. Els investigadors han determinat que tots els objectes van ser inutilitzats amb finalitats rituals, siga mitjançant la fragmentació o siga mitjançant la cremació de les restes, com és freqüent en molts actes rituals i de celebració.

Restauració dels materials

Així mateix, durant aquests anys s'ha dut a terme de forma paral·lela als estudis i analítiques, la restauració de part dels materials. “Durant la restauració de les peces metàl·liques es va advertir la presència de restes de fusta fresca encara adherida a peces de metall com ara espases, beines, escuts o ferratges de fusteria, dels quals formava part. Aquest fet no és freqüent perquè la fusta no carbonitzada desapareix amb el pas del temps per la qual cosa constitueix, sens dubte, un document excepcional per a conéixer els usos de la fusta en època ibérica”, ha explicat Jaime Vives.

Publicació en una revista científica internacional

Els resultats de l'excavació i l'estudi dels materials es publicaran en el pròxim número de la revista científica d'impacte internacionalTrabajos de Prehistoria, editada pel CSIC, amb la qual cosa es donarà a conéixer a l'àmbit científic especialitzat aquesta troballa. Els investigadors pertanyen al Servei d'Investigació Prehistòrica del Museu de Prehistòria, la Universitat del País Basc, la Generalitat Valenciana, la Universitat Autònoma de Madrid i el Centre Superior d'Investigacions Científiques.

Novetat arqueològica exposada al públic

El conjunt excavat a la Porta Oest de la Bastida de les Alcusses és una significativa novetat arqueològica, “ja que no coneixem casos de rituals d'aquesta complexitat en l'àmbit de tota la cultura ibèrica, ni fins i tot del Mediterrani occidental”, diu Helena Bonet.

Mentre es culminava l'estudi i la publicació dels resultats d'aquestes excavacions i investigacions els responsables del Museu s'han encarregat d'adequar una vitrina de les sales de cultura ibèrica al Museu de Prehistòria per a exhibir aquest conjunt únic del patrimoni arqueològic valencià. Els visitants poden gaudir de la troballa a les sales d'exposició juntament amb d'altres peces emblemàtiques del món ibèric.