Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
Lluis Mesa és cronita oficial d'Estivella (comarca valenciana del Camp de Morvedre)
0
LLUIS MESA - 02/06/2014
Lluis Mesa. FOTO EPDA
La notícia de l’abdicació del rei d’Espanya
ens ha vingut sobtosament. Tal vegada siga, per eixa raó, un bon moment per
reflexionar. En eixe exercici, s’ha de deixar de banda la seua gran aportació
en la consolidació d’un estat democràtica. S’ha de mantindre certa distància
amb els seus clarobscurs dels últims temps. S’ha d’apartar, almenys en una
primera instància, el debat relatiu a l’arribada de la república. El que
resulta a hores d’ara important, per damunt d’eixes valoracions, és tindre en
compte allò que significa l’arribada d’un altre cap d’estat.
Es pot pensar que és la
continuació d’una línia successòria però realment suposa molt més. Cal tindre
en compte que el fet que siga l’única autoritat del nostre sistema democràtic que
no és elegida directament, no vol dir que no estiga subjecta al mandat del
poble. El cap de l’estat no es vota ara per ara però s’ha de guanyar el càrrec
cada dia. Els ciutadans i les ciutadanes des de hui començaran a valorar Felip
de Borbó i indicaran, tot i que no hi ha referèndum, els encerts o no del nou monarca.
Un segon aspecte de l’abdicació és que
novament Joan Carles de Borbó ens sorprén. Ha estat l’única autoritat que ha
demanat perdó. L’únic que ha buscat debat i entesa on els polítics no han sabut
o no han pogut arribar. Sabem que la notícia era coneguda pels polítics tot i
que han guardat una lloable discreció. Confiem que sapiem deprendre d’una
actitud com esta. En estos temps de crisi on la societat demana grans i profunds
canvis és moment per buscar-los i acceptar-los. Si un rei s’ha atrevit a deixar
pas a un altre govern, confiem que les autoritats ho tinguen en consideració.
Tenim una Constitució per reformar, un estat de les autonomies per a actualitzar
i sobretot una nova manera d’entendre la política per definir.
En definitiva, no deixem que esta
abdicació siga sols una sorpresa. Pensem que pot ser un indicador. Cal buscar
una nova manera de fer política més realista i actual, més propera a l’esperit
democràtic que espentà l’arribada de la ja superada i lloada transició.