Àgueda Micó (Compromís): "No anem a diluir la veu valenciana al Congrés amb Sumar, Compromís sempre tindrà la seua autonomia"

Doncs, no hem tingut molt de temps per reflexionar, ja que a l’endemà de les eleccions celebrades, es van convocar les eleccions generals i vam començar a fer campanya. Després del 23J, farem reflexions profundes. Pensem que la primera batalla que ha guanyat el PP es centra en el debat en la seua pregunta i context. Han marcat el marc de la pregunta electoral. La gent quan anava a votar, ha estat pensant més en eliminar el “sanchismo”, la llei del sí és sí, el tema dels okupes… assumptes que no es centraven en la gestió municipal i en la gestió del govern del Botànic. En Compromís hem liderat moltes àrees d’aquest govern i això ha provocat una gran mobilització del votant de la dreta.

En realitat, el nom de la coalició que anem a emprar és Compromís-Sumar, que al final som una coalició electoral de dos projectes polítics diferents, però que tenim moltes coses en comú, i hem pensat que estes eleccions generals eren molt importants, després dels resultats dels comicis del 28M. Volem emfatitzar tot allò que representa Compromís; com és la defensa dels interessos valencians, des d’una perspectiva d’esquerres, la defensa dels serveis públics, feminista i ecologista. Eixa és la base i els valors del nostre treball. Per tant, volíem conjugar-ho amb les idees de Sumar que representa en el govern central i en la resta de l’estat. El que volem és guanyar i en el nostre cas, ser la veu dels valencians i les valencianes després de la conformació del govern de PP i VOX que hi ha a la Generalitat.

Des de Compromís no participem en les discussions que haja tingut Unides Podem amb Sumar, ja que no formem part de les seues confluències i considerem que l’electorat d’esquerres serà positiu amb a esta capacitat d’arribar a acords i que hi haurà una massiva mobilització a l’hora d’anar a votar. Este pacte que hem format té un doble sentit. Pensem que representem un doble vot: primer, la defensa del valencianisme polític, però al mateix temps, és una coalició que busca que hi haja un govern d’esquerres, social i transformador.

És interessant poder explicar-ho perquè hi ha un error conceptual de plantejament. Compromís no és una confluència de Sumar, sinó que és un projecte polític autònom i que naix abans que UP o Sumar. Tenim una trajectòria i influència en el terreny valencià des de fa molts anys i per tant, som un projecte polític consolidat i que no representem l’esquerra del PSOE. Som un projecte polític d’estricta obediència valenciana que conjunga dins del seu ideari polític el valencianisme amb l’ecologisme, el feminisme i polítiques d’esquerres. Compromís seguirà sent el mateix, pacte amb qui pacte a les eleccions.

Tenim un acord electoral que hem signat conjuntament, Sumar i Compromís, on volem aconseguir un grup parlamentari valencià. Eixe és el primer pla. Per fer-ho hauríem de tindre un bon resultat electoral. Des de Compromís, aspirem a assolir els cinc diputats i diputades, que és el necessari per poder constituir el grup, i a més, obtindre el 15% de vots en les tres circumscripcions valencianes. Si el grup es crea, treballaria conjuntament amb la resta de Sumar, però des de l’estructura del grup parlamentari valencià. Si això no fora possible per motius externs a la nostra voluntat, el que faríem és tindre una veu pròpia en el grup parlamentari que es constituisca al Congrés. Per tant, no anem a diluir la veu valenciana i Compromís sempre tindrà la seua autonomia.

El principal és la reforma del sistema de finançament, ja que és la clau de l’autogovern valencià. Qualsevol partit polític que gestione la Generalitat Valenciana necessita recursos per poder implementar polítiques públiques, ja siga de sanitat, d’educació, de vivenda, de polítiques socials, de promoció econòmica… Ens agradaria que la resta de grups polítics, que obtenen diputats al Congrés, també es preocuparen pel finançament valencià i que ens paguen el deute històric que té l’estat amb nosaltres, que ascendeix a 40 000 milions d’euros. També volem la transferència en la competència de rodalies. Actualment, agafar un tren de rodalies es tarda vint minuts més que fa deu anys. Altre dels temes fonamentals per a Compromís és blindar la sanitat pública. Pensem que des del Congrés anem a tindre la possiblitat de fer-ho, per tal que no es puga fer negoci amb els drets fonamentals. Arran de la pandèmia s’ha convertit en un assumpte trascendental. A més, volem que ens retornen els 800 milions pels transferits i les persones desplaçades que venen de la resta de l’estat espanyol a viure ací o a passar l’estiu. Eixos diners es podrien invertir en sanitat, en atenció primària i en salud mental. El que pretenem és enfortir l’estat de benestar i l’autogovern de l’autonomia perquè els cinc milions d’habitants puguen viure amb unes millors condicions, així com garantir els drets dels treballadors i que siga sent una prioritat per al govern.

No. Jo crec que si tenim més veu és perquè serem més diputats i diputades i amb més influència. El que volem és tindre una veu valenciana forta i potent al Congrés. Joan Baldoví ha fet una feina magnífica i ha tret moltes inversions per als valencians i valencianes. El que pretenem ara és ser més persones i tindre més capacitat d’influència en el Govern per poder traure més beneficis per a la societat valenciana que està infrafinanciada des de fa molt de temps.

S’ha de tindre en compte la diferència de representació que hi ha entre eixos partits i Compromís. Quan vas a negociar, evidentment, depèn el que representes, tens més capacitat o menys. Pense que Joan Baldoví, en estos onze anys de legislatura, amb una situació complicada, ha aconseguit que es reconega la problemàtica de l’infrafinançament valencià. I ha aconseguit inversions reals per al Corredor Mediterrani, per al transport metropolità de València, la condonació del deute de la Marina de València… coses reals i tangibles que han sigut diners importants per a la ciutadania valenciana. El que volem és tindre més influència, per això, pretenem remarcar que el PP i el PSOE, quan aconseguixen diputats valencians, quan arriben a Madrid no fan el que necessiten els valencians, sinó que seguixen les directrius polítiques de Ferraz i Gènova.

El Corredor Mediterrani i la xarxa bàsica de rodalies, però també hi ha d’altres, com per exemple, la connexió entre Alacant i Elx amb l’aeroport Miguel Hernández-L’Altet; crec que eixa també és fonamental. Altra d’estes seria el tren de la costa, la via de Gandia-Dènia-Alacant, és una connexió ferroviària trascendental, i per últim, la xarxa que unix les comarques centrals, que és la de Xàtiva-Alcoi també és bàsica i essencial. No potser que siga més senzill per a una persona que viu al nostre país, anar de València a Madrid que vindre d’Alcoi a València, de Benicarló a València o d’Alacant a València. No té cap sentit.

L’habitatge realment és una qüestió pendent del govern central. Crec que el PSOE ha arribat tard i mal a este assumpte. Hi ha dos coses importants a tindre en compte; una d’elles és un parc públic de vivenda. L’altra és poder limitar els preus del lloguer i ajudar en subvencions públiques a totes les persones que volen recuperar vivendes dels cascs antics de les ciutats, per no produir una situació en què la gent no pot viure en les centres històrics de les seues ciutats.

Ha de ser una línia roja, però no perquè ho diga Compromís-Sumar, sinó pel fet de ser un problema mediambiental. S’està posant en joc el futur dels nostres fills i filles i el futur del nostre territori. Amb una declaració d’impacte mediambiental caducada, no es pot fer una obra d’eixa magnitud. És necessari i hauria de ser línia roja per a qualsevol govern responsable.

Em sembla una magnífica proposta per generar un debat necessari al respecte de les desigualtats socials que hi ha en l’estat espanyol i al País Valencià. No tot el món, quan arribem a l’edat adulta, posseïm les mateixes oportunitats per poder desenvolupar la nostra vida personal i professional. El que proposa Yolanda és universalitzar un dret que permetria que les persones que no són riques, humils o que venen de famílies treballadores, puguen tindre l’oportunitat d’innovar, de poder estudiar, investigar i de ficar en marxa accions que no sols siguen beneficioses per a elles, sinó també que ho siguen per a la comunitat. Quan el fill d’una persona rica inicia un negoci o emprén una acció i no li ix bé, no té cap problema perquè té moltes oportunitats i els seus pares poden ajudar-lo per tindre més. En canvi, hi ha altres persones que sols tenen una oportunitat, i si no els ix correctament, no tenen capacitat d’avançar. La pobresa s’hereta i nosaltres com a partit progressista, pretenem que tothom tinga les mateixes oportunitats, independentment de la família de la qual provinga.

En primer lloc, no hi havia cap pacte. Nosaltres vam anunciar públicament que anàvem a presentar una candidatura a la secretaria de les Corts perquè no té cap sentit que la tercera fora política del País Valencià no tinguera representació en la mesa. Els llocs dels diputats no estan assignats. Cadascú vota a qui vol. El PP va anunciar públicament que ells volien una mesa plural on estigueren tots els grups polítics representats. Aleshores, vam pensar que allò podia provocar el que va acabar pasant: que diputats i diputades del PP votaren a la persona que vam proposar perquè realment la mesa fora plural.

No hi ha cap trencament del Botànic. Este és un govern que ha funcionat magníficament i que sempre hem tingut les nostres diferències. Quan van passar les eleccions, vam anar a parlar amb el partit socialista per arribar a un acord en la configuració de la mesa, i ells no van acceptar. De fet, ells van dir públicament que ja no estem en el govern del Botànic, per tant, cadascú juga el seu paper.

La nostra línea roja és el nostre programa electoral, els idearis i els valors. La defensa dels interessos valencians, la defensa de les polítiques d’esquerres i l’escut social per a tots i totes, la defensa dels drets i les llibertats de tots els col·lectius; també aquells en què el PP i VOX estan fomentat l’odi. Això per a nosaltres és molt important. Milers de valencians estan preocupats: dones, persones LGTBIQ+, treballadors i treballadores, individus que parlen la seua llengua i cultura i la senten com a pròpies i que no saben que va a passar amb aquest govern de la vergonya que es va a configurar en la Generalitat. Evidentment, nosaltres estarem a favor d’aquelles polítiques que defensen la llibertat de la majoria social, però mai anem a donar suport a accions reaccionàries. Vox i el PP són dos cares de la mateixa moneda.