La tia Antonia

La vida ens dona sorpreses. Algunes no són bones però hem d’assumir-les. Ahir soterràvem la tia Antonia. Vos vaig dir que estava ingressada i que era germana de la meua sogra. Ella ara es troba prou afectada. Es veu major i pensa que li pot passar el mateix. No sols pense amb la tia sinó amb el total de les persones mortes que cada dia ens anuncien. No som conscients que darrere hi ha famílies que ploren i patixen per haver perdut un ser estimat. Estic fa dos dies a València. No vull deixar el meu xic sol. Aprofitem per a passejar i poc més. Quan arribe del treball, estan quasi tancades les tendes i tampoc no tinc massa ganes de comprar res. No podem ni fer-nos un café. La gent dels bars ho està passant fatal i no són culpables d’esta situació. Necessiten ajudes i no sé si arribaran a temps abans que tanquen els negocis. L’administració, en molts casos, sol arribar tard i mal.

Volia conéixer el portal de la Saïdia. Com que està prop del riu, aprofitarem per a acostar-nos allí durant una de les nostres passejades. Si no fora pels articles d’Héctor González, no sabria de la seua existència. La veritat és que queda una miqueta pintoresc en una zona d’edificis alts. Així i tot, m’agraden els carrers estrets que hi ha per allí, més que l’estació d’autobusos. La trobe degradada.

No entenc, amb la que tenim damunt, com hi ha gent que té ganes de manifestacions. El tema este del raper es veu que mobilitza molta gent. Un company de Gonzalo viu per la plaça de Sant Agustí. Diu que l’altra nit feia por vore tanta policia i gent revolucionada per allí. No crec que s’haja de posar en la presó a gent que diu “animalades”. Dic “animalades” perquè per a mi tot el que siga insultar a una altra persona ho és, encara que es diga cantant. Pense que la gent irrespectuosa té dret a expressar-se i també a pagar-ho però amb multes o treballs socials. M’agrada la llibertat i cadascú ha d’actuar i ser com vullga. Però per favor no ens insultem perquè tot és criticable, si es diu correctament.

Estos dies repassava l’enquesta del Periódico dedicada als partits de l’Ajuntament. Hem de llegir-la. És de veres que a la gent li agrada presumir que no se les llig i després sí ho fa. És com amb les revistes del cor. Així que jo sí l’he mirada. Em preocupa el creixement de Vox. Ho sent, no puc evitar-ho.

Fa temps que no miràvem pel·lícules per a animar-nos. Preferim els joguets. Però l’altre dia, mentre el meu xic treballava en l’ordinador, va sorgir la idea. Li demaní que em deixara una miqueta el teclat. Vaig entrar en una pàgina i li la posí. De seguida, tanca el seu treball i ens quedàrem bocabadats. No tardarem a tocar-nos un a l’altre. En cinc minuts ens trobàrem jugant en el llit. Va estar bé i diferent. No està mal tindre una alegria entre tanta pandèmia.

Vos deixe. Hui no teletreballe. Me’n vaig a Sagunt, quan acabe de dutxar-me. Cuideu-vos. Que no falten els besets i les mascaretes.