Teresa García. Assitim
a jornades de vertadera mobilització social. Després d’un 8 de
març, aclaparador, on les persones homes i dones, cridarem prou a
una cultura patriarcal, que prima la desigualtat i impedeix a la dona
desenvolupar-se plenament, amb el manteniment de la bretxa salarial,
amb la imposició de la criança, que va lligada a una pèrdua de
drets. Amb l’amenaça de l’assetjament i la violència de gènere,
amb la precarització i invisibilització de l’economia de la cura.
I també, per què no dir-ho, a uns homes condemnats a no poder
coresponsabilitzar-se del seu àmbit personal i afectiu i
dignificar-lo, vodria avui parlar de les mobilitzacions dels
pensionistes que s’estan succeïnt al llarg de tot el País
Valencià.
Després
del crit per una igualtat plena i contra el masclisme, ara els
nostres major entonen el crit de la vida digna i del manteniment de
les rendes del treball. No és possible que l’esforç en la
cotització i en la contribució a les arques públiques del seu
treball es veja seriosament amenaçat per la irresponsabilitat d’uns
governants corruptes. Tampoc és possible que eixes rendes o eixos
rendiments del treball no apleguen per poder superar el llindar de la
pobresa. Més del 34% dels pensionistes valencians viu per sota del
llindar de la pobresa, això vol dir que un terç dels nostres majors
ho te difícil per aplegar a final de mes, sense tindre en compte
allò que puguen aportar en la vertebració i suport de les seues
famílies.
Tornem
a escoltar un crit d’aquelles parts de l’economia
invisibilitzades, que no formen part dels balanços i rendiments
financers, però sobre les quals descansen grans valors de cohesió i
vertebració social, moltes voltes incalculables. Algú ha pensat
l’erari públic que estalvia un major cuidant dels seus nets o
netes? Estan amb rendes diferides generant públic un estalvi, que no
sé fins a quin punt deurien contribuir. Com per a no respectar les
seues pensions, com per a no complementar-les precisament per la seua
contribució a eixe treball no remunerat. Continuen eixe 1%
desaforat, eixe capitalisme sense regles intentant captar rendes per
al joc especulatiu i financer de la maximització de beneficis,
primer amb hipoteques, després amb fons de pensions, i amb rescats
bancaris, o amb el producte que siga. Intenten destruir el fruit del
contracte social que ha permès el benestar del SXX i que ha portat
una major igualtat d’oportunitats. Hi hauran opcions polítiques
que hi creguen, i hi hauran altres que ho combaten, procurant una
distribució de la riquesa que ens permeta una vida digna. Comrpomís
forma part d’eixe segon grup, el que vol garantir una sèrie de
drets bàsics i generar igualtat.
Els
nostres majors, ho estan tornant a fer, com quan eren joves,
donant-nos una lliçó de treball col·lectiu de la que de ben segur
hem de prendre nota. Gràcies per la vostra lluita.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia