Manolo Civera en un moment de l?entrevista. / epda Recentment el PP anunciava la paralització de l’adjudicació de les obres del Centre de Recepció de Menors gràcies a les seues denúncies corroborades per un informe de Intervenció. En quin punt es troba?
Quan hi ha menors en situació de vulnerabilitat no deuríem discutir. Nosaltres hem anat superant recurs rere recurs tots els que ens han anat interposant fins que en el mes de setembre advertisc a la Conselleria i a la Diputació que ells mateix havien posat una data de finalització per al conveni així que necessitàvem una pròrroga o un nou conveni que donara cobertura. Eixa advertència que fem l’arreplega el PP i diu: “Els anem a dur als tribunals” però no, el que ha advertit de la situació he sigut jo precisament per no incórrer en cap irregularitat. Sóc jo qui li ha dit a la Generalitat: “No acabe d’adjudicar l’obra encara que està el procés finalitzat mentre no se solucione si es prorroga el conveni o s’engega un conveni nou”. Estem en un standby fins que la Diputació diga quina figura utilitzem per continuar però no poden anar a cap tribunal perquè no s’ha produït cap irregularitat. Està tot el procés fet, la licitació feta, l’empresa que ha guanyat el concurs està ahí però no hem fet el tràmit administratiu d’adjudicació de l’obra i per tant no hi ha res impugnable i no poden anar als tribunals. Però fan soroll i s’atribuixen el mèrit d’haver parat l’obra.
Perquè no s’han complit els terminis?
El conveni exigia tindre les obres acabades el 31 de desembre de 2018 però com s’han dedicat a obstaculitzar cada pas del procés, s’ha dilatat tot.
Què hi ha de les firmes arreplegades?
El rebrot de l’extrema dreta generalitza un comportament excloent i Llíria no ha sigut una excepció. Ací és on pense que el Partit Popular ha sigut més irresponsable. Han dit tantes animalades que era normal que la gent estiguera preocupada. Hem fet l’esforç d’explicar-ho als veïns, fins i tot personalment, en cada col•lectiu, en la comunitat educativa, en l’àrea social... La crítica de les 3.000 firmes que no han sigut ateses és injustificada ja que bona part d’elles estan incompletes. Nosaltres férem el treball que pertoca. Els funcionaris les traslladaren al Ministeri perquè tu no tens autoritat per fer la comprovació.
Se li acusa d’excès de connivència amb el govern del Botànic en este i en altres temes.
Jo sempre he sigut molt reivindicatiu. Inclús en el problema de la despoblació que ara està en totes les agendes. El món rural té un problema i sempre ho he posat damunt de la taula. Front al canvi climàtic exactament igual. He sigut molt crític, exigent en la implicació de tots en un ecologisme racional... I ho he fet estiguera qui estiguera manant. No obstant això, has d’estendre la mà també a les administracions per a que la col•laboració siga efectiva. Hem fet més inversions en percentatge i nombre estant en minoria que les que va fer el Partit Popular tenint majoria absoluta i governant a la Diputació, a la Generalitat i a l’estat espanyol. El que passa és que la crítica no la faig pegant brams.
Pesa sobre l’esquerra el tòpic que no saben gestionar.
El primer pressupost que tinguérem va ser de 17 milions d’euros i l’any passat arribàrem als 21 milions d’euros. Això no arriba perquè Llíria haja hagut ja de modificar el seu sector productiu –això arribarà amb la reindustrialització que estem fomentant–, ve de les administracions supramunicipals, quasi totes dedicades a l’empleabilitat. Llíria ha reduït la taxa de desocupació en un 30% des de 2015. Si això s’aconsegueix amb connivència... benvinguda siga. En tot cas, no és connivència, és treball conjunt.
I el deute? Llíria té uns sis milions de deute.
Sí, hem pogut reduir la càrrega financera un 25% (de 8 milions d’euros a 6 milions). Però eixò no era el més preocupant. Pense que pitjor era la sensació de conformisme. Anàrem a Madrid a buscar finançament. Anàrem a Europa a buscar suport per al projecte Simbiòtic. Anàrem a Xina a buscar empresariat estranger. Calia ser imaginatiu i també se’ns criticava per això.
Ha fet referència a la reindustrialització de Llíria, pareix que Carrasses està de moda.
El nostre projecte de ciutat comptava amb fer revifar el polígon de Carrasses per revertir la desocupació. L’equació ha de ser eixa: hem de crear riquesa per poder tindre tota eixa activitat social que volem. La transversalitat econòmica és molt important. Estem soterrant les línies d’alta tensió de Rascanya, un polígon que des de fa 50 anys ningú s’havia girat a mirar-lo. Quan es desenvolupe Carrasses no parlarem d’un 30% de descens de l’atur, en parlarem d’un 50%, d’una de les taxes de desocupació més baixes de la Comunitat.
El degoteig d’empreses que aposta per Llíria és permanent. Què ha conviat?
Nosaltres el que fem és garantir l’estabilitat. Quan una empresa pensa a invertir en un lloc, necessita confiança i nosaltres ens hem esforçat a generar-la,... a pesar dels intents de destabilització i la deslleialtat d’altres. Les empreses que ja estaven, d’altra banda, feren un esforç molt gran. SRG, Tejas Borja que ha modernitzat la seua exigència energètica i Plastic 7 o l’empresa americana Global. L’immens agraïment a Power Electronics que ha confiat en nosaltres. Després han arribat Montó, Avinatur (l’interproveïdor de Mercadona), l’argentina AOM (dedicada al tractaments d’olis per a la indústria farmacèutica i cosmètica), Conforama i una nova del sector tecnològic que en els pròxims dies podrem anunciar. En quant es posen en marxa totes estes empreses podrem dir que hi haurà prop de 4.000 treballadors.
Quines altres línies d’actuació han definit la legislatura?
Hem treballat en quatre grans pilars: El mediambient, la idea de Capitalitat de Llíria, la cultura i l’àrea d’atenció social que, en ordre de prioritats seria la primera. És una obsessió protegir als col•lectius més vulnerables. Hem triplicat el personal, quadruplicat les ajudes socials. Tallers d’ocupació, ajudes directes, protecció de l’escolaritat dels menors, la seguretat... han format part essencial de la nostra fulla de ruta.Ara som referents mundials en cultura. Músics xinesos vénen a Llíria, els poetes del país es reunixen en Llíria.
Parla d’intents de desestabilitzar-lo, per part de qui?
Ha sigut una legislatura duríssima perquè hem patit la pinça per la dreta amb el PP i per l’esquerra, amb Compromís. Però jo crec que Compromís ha madurat i siga quin siga l’escenari el 26 de maig, la relació ja no pot tornar a ser la que va ser. Jo crec que tots hem aprés dels nostres possibles errors.
El PSOE mai ha revalidat el govern a Llíria. Pensa podran trencar aquest “malefici”?
Jo detecte un suport generalitzat de la població de Llíria a totes les mesures socials. Hem aconseguit que tot el món s’unisca en una mateixa cavalcada en Reis, una Setmana Santa de referència, l’any Vicentí, unes societats musicals col·laboratives que actuen juntes per primera vegada, el món de les falles estava judicialitzat i ara participa en quasi tot allò que fem. La comunicat educativa se sent arropada. Ens trobàrem un poble gris, apagat amb operacions urbanístiques enverinades com la pròpia Carrasses. La nostra manera de gestionar el poble ha sigut la de no entrar en l’enfrontament permanent com els nostres adversaris polítics. Tot el contrari, hem generat la confiança per a que des del punt de vista social la gent participe i des del punt de vista del dinamisme econòmic les empreses aposten per Llíria. Jo crec que quan es treballa des de l’absoluta honestedat, amb rigor, en dir el que penses i fer el que dius, en no entrar en provocacions i que davant de tot poses l’interès de la gent i el benestar dels teus veïns pots anar amb la cara ben alta. Es podria fer més però hem fet tot el que hem pogut i esperem renovar la confiança en maig.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia